Discussió:Xató

Què són les botes de malvasia? O potser són bótes de vi malvasia? De totes formes la frase no està gens clara encara que comença dient que està clar. --VRiullop (parlem-ne) 14:54, 17 ag 2006 (UTC)

pots veure que és la malvasia a la seva pròpia entrada de la wiki :) malvasia GillesV 2:44, 3 set 2006 (UTC)

Ok! Ja vec que passa..ve almenys per Sitges amb malvasia s'enten 'al vi elaborat amb aquesta varietat vitícola és anomenat també malvasia, o vi de malvasia, un vi licorós blanc, dolç, olorós i d'alta graduació.' no al cep..tot i aixi es pot corregir si. GillesV 2:44, 3 set 2006 (UTC)

Això de la malvasia ho vaig escriu jo :-) El que primer em va despistar són les botes sense accent. Això ja ho he entés, però no acabo de veure la relació del xató amb xatonar les bótes. A més, el DCVB en diu "xetó: Forat fet a la bóta, i tros de fusta amb què el tapen". --VRiullop (parlem-ne) 09:52, 3 set 2006 (UTC)

Si si, efectivament a la pàgina 5 d'aquest pdf :http://www.diba.es/turisme/turisme/metropolita/ruta_del_xat__vilanova_i_la_geltr_.pdf , explica diferents origens de la paraula xató (que no del menjar en si així que la meva primera versió segurament va ser desafortunada) --GillesV 01:18, 18 gen 2007 (CET)

origen de La ruta del xató

(destinatari el qui ho esta editant continuament amb IP anònima) 

ve, en aquest pdf http://www.diba.es/turisme/turisme/metropolita/ruta_del_xat__vilanova_i_la_geltr_.pdf explica clarament que l'òrigen de la ruta ve de 4 ajuntaments (El Vendrell, Sitges, Vilafranca, Vilanova). En aquesta font no s'indica ni que el CC del Garraf ni l'ajuntament de VNG fossin qui creesin la ruta sino aquests 4 ajuntaments, abans de seguir la guerra d'edicions si tant clar és pots aportar fonts que indiquin que la iniciativa va ser exclusiva de l'ajuntament de VNG. Salutacions.--GillesV 01:18, 18 gen 2007 (CET)

A qui ha modificat l'article sobre la informació del Diari de Vilanova sobre l'origen del xató.

No entenc que sigui neutral dir "Sitges Defensa la paternitat del Xató documentalment ja que l'investigador Carles Montserrat va trobar a l'Arxiu de Sitges la primera referència escrita d'una degustació del xató. ", i no ho sigui dir "Per tant, seguint el criteri documentalista, i d'acord amb aquesta informació, l'origen del xató s'hauria de situar en aquesta vila, i el plat s'hauria estés ràpidament a altres ciutats del Garraf i Penedés"

A més, si acceptem la informació del Diari de Vilanova, no entenc tampoc que la frase "A més, des de la població sitgetana es defensa que la tradicional salsa es va batejar amb el nom de Xató quan Canudes (un membre del grup Rusiñol) va anomenar-la així en un sopar." es respecti com a informació neutral. Potser sí que això va passar, però la informació del Diari de Vilanova demostra que el plat ja tenia nom al 1896, i la conversa de Canudes pot ser considerada una llegenda, una anècdota, una història, però en cap cas que al 1896 es va utilitzar per primera una paraula que ja consta a la premsa de 1850.

No, no entenc aquest concepte de neutralitat.

A veure,jo no sóc qui ho he canviat, però potser la idea és que tu intentes concloure rebatint arguments quan exposant-los és suficient.En realitat tant l'argument de Canudes com el del sopar d'en Rusiñol o aquest article d'un setmanari barceloní. Cap diu d'on és el xató, es parla de restaurants que en fan, de sopars, de xatonades etc. El millor al meu veure seria que l'article exposi els motius dels habitants que defensen l'origen a cada població i els seus arguments i que les conclusions les tregui el lector. Ve així ho vec jo. --GillesV 18:45, 28 febr 2007 (CET)

he retocat una mica tant la part de Sitges com la de Vilanova, espero que ho trobis més neutral. Tot i així és una pena basar-nos en un article del Diari de VNG del 2007 ja que per a Vilanova trobo molt més forts els arguments típics de tota la vida que vindrien a ser: Com que l'origen del xató és marítim i el port de Vilanova a partir de l'obertura del tren entre Vilafranca i Barcelona va superar al de Sitges el xató seria de Vilanova i no de Sitges ja que hi havia molts més mariners i activitat marítima a Vilanova. (el problema d'aquest argument és que llavors el port més gran era el del Vendrell)

--GillesV 19:12, 28 febr 2007 (CET)