Districtes de Londres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Localització geogràfica del Gran Londres amb els seus districtes en el context d'Anglaterra.

L'àrea administrativa del Gran Londres, la capital del Regne Unit, es troba dividida en els trenta-dos districtes de Londres, més la Ciutat de Londres (La City), que n'és políticament independent. En anglès s'anomenen London Boroughs. Al seu temps, aquests es reparteixen en dues corones urbanes. La primera, Londres interior (Inner London) es troba més propera al centre, i correspon amb exactitud amb l'àrea de l'antic Comtat de Londres, mentre que la segona o Londres exterior (Outer London) correspon a àrees antigament relacionades amb la capital que avui en dia en formen part.

Història[modifica | modifica el codi]

Els districtes de Londres que veiem en l'actualitat van ser creats per un decret de 1963, el London Government Act 1963. Aquesta llei va entrar en pràctica l'1 d'abril de 1965 amb la creació del que seria el Gran Londres, substituint l'existent Comtat de Londres i una àrea metropolitana immediata situada als comtats veïns. Les primeres eleccions de districte a Londres tingueren lloc el 1964, amb els partits elegits actuant com a oposició fins a l'any següent.

Les funcions i competències d'aquests districtes eren més àmplies que les dels anteriors districtes metropolitans del Comtat de Londres, és a dir el Gran Londres estava més federalitzat que en la seva encarnació anterior, si bé els anteriors districtes-comtats de Croydon, West Ham i East Ham varen perdre poders.

Entre 1965 i 1986 els districtes de Londres formaven part d'un sistema de govern dual, compartint poders amb el Greater London Council (GLC), o ajuntament general de Londres. Si més no, l'1 d'abril de 1986 aquest ajuntament es va abolir, fent el Gran Londres encara més federal i convertint els seus districtes en autoritats unitàries. És a dir, esdevingueren un híbrid entre comtat i districte. A partir del 2000 ha existit un nou ajuntament per a la totalitat de la ciutat de Londres, aquest cop sota el nom de Greater London Authority i menys competències que el GLC. Aquesta nova entitat ha representat pèrdua d'estatus per als districtes, que ja no són entitats autònomes d'Anglaterra.

La més petita Ciutat de Londres, l'àrea actualment d'oficines també anomenada La City o Square Mile, té el seu propi cos de govern anomenat City of London Corporation, que és més antiga que els districtes.

Funcions[modifica | modifica el codi]

Els districtes de Londres sóna dministrats pels ajuntaments de districte (London Borough Councils), elegits un cop cada quatre anys. Els districtes són les principals autoritats locals de Londres i tenen competències sobre la major part dels serveix locals en el seu territori: escoles, serveis socials, escombreries i vies urbanes. Alguns serveis que funcionen en la totalitat del territori londinenc són administrats des de l'ajuntament del Gran Londres (Greater London Authority), mentre que part dels serveis que funcionen per tota la ciutat s'administren des dels ajuntaments de districte. Existeixen també agrupacions de districtes per a altres serveis, com en el cas dels d'escombreries a l'oest (West London Waste Authority). Els districtes londinencs són zones de govern local amb funcions semblans als districtes metropolitans (metropolitan boroughs) que existeixen a la resta d'Anglaterra. Cada districte de Londres funciona com a Autoritat d'Educació Local, si bé fins a 1990 els districtes del Londres interior compartien la mateixa entitat: Inner London Education Authority.

Serveis compartits[modifica | modifica el codi]

S'anomenen serveis compartits les funcions que comparteixen dos districtes o més. Al començament alguns districtes es resistien a aquest tipus d'agrupació per por a perdre la seva autoritat, si bé els retalls en pressupost de finals de la dècada del 2000 han fet més visible la necessitat d'unir-se per alguns serveis.[1] Westminster i Hammersmith & Fulham s'uniren en els seus serveis educatius, incloent-hi admissió a les escoles i el transport l'any 2011.[2] El 2010 Westminster, Hammersmith & Fulham i Kensington & Chelsea, tots governants pel Partit Conservador, van anunciar els seus plans de crear un "super-ajuntament". Cadascun mantindria la seva identitat política i competències generals, així com els seus polítics, si bé els treballadors i els pressuposts es compartirien per a estalviar davant les retallades. Lambeth i Southwark han expressat interès a fer el mateix.[3]

Llista de districtes[modifica | modifica el codi]

Plantilla:London boroughs imagemap
  1. City of London
  2. City of Westminster
  3. Kensington i Chelsea
  4. Hammersmith i Fulham
  5. Wandsworth
  6. Lambeth
  7. Southwark
  8. Tower Hamlets
  9. Hackney
  10. Islington
  11. Camden
  12. Brent
  13. Ealing
  14. Hounslow
  15. Richmond upon Thames
  16. Kingston upon Thames
  17. Merton
  1. Sutton
  2. Croydon
  3. Bromley
  4. Lewisham
  5. Greenwich
  6. Bexley
  7. Havering
  8. Barking i Dagenham
  9. Redbridge
  10. Newham
  11. Waltham Forest
  12. Haringey
  13. Enfield
  14. Barnet
  15. Harrow
  16. Hillingdon

Entitats que el componen i antics districtes[modifica | modifica el codi]

Districtes del Londres interior Districtes antics
Camden Hampstead (11a) St Pancras (11b) Holborn (11c)
Greenwich Greenwich (22a) Woolwich (part) (22b)
Hackney Hackney (9a) Shoreditch (9b) Stoke Newington (9c)
Hammersmith i Fulham Hammersmith (4a) Fulham (4b)
Islington Islington (10a) Finsbury (10b)
Kensington i Chelsea Kensington (3a) Chelsea (3b)
Lambeth Lambeth (6a) Wandsworth (part) (6b)
Lewisham Lewisham (21a) Deptford (21b)
Southwark Bermondsey (7b) Camberwell (7c) Southwark (7a)
Tower Hamlets Bethnal Green (8a) Poplar (8c) Stepney (8b)
Wandsworth Battersea (5b) Wandsworth (part) (5a)
Westminster Paddington (2c) St Marylebone (2b) Westminster (2a)

Districtes de Londres

Districtes del Londres exterior Districtes antics
Barking i Dagenham Barking (part) (25a) Dagenham (part) (25b)
Barnet Barnet (31a) East Barnet (31b) Finchley (31d) Hendon (31c) Friern Barnet (31e)
Bexley Bexley (23b) Erith (23a) Crayford (23c) Chislehurst and Sidcup (part) (23d)
Brent Wembley (12a) Willesden (12b)
Bromley Bromley (20c) Beckenham (20b) Orpington (20e) Penge (20a) Chislehurst and Sidcup (part) (20d)
Croydon Croydon (19a) Coulsdon and Purley (19b)
Ealing Acton (13b) Ealing (13a) Southall (13c)
Enfield Edmonton (30c) Enfield (30a) Southgate (30b)
Haringey Hornsey (29b) Tottenham (29c) Wood Green (29a)
Harrow Harrow (32)
Havering Romford (24a) Hornchurch (24b)
Hillingdon Hayes and Harlington (33c) Ruislip Northwood (33b) Uxbridge (33a) Yiewsley and West Drayton (33d)
Hounslow Brentford and Chiswick (14c) Feltham (14a) Heston and Isleworth (14b)
Kingston upon Thames Kingston upon Thames (16a) Malden and Coombe (16b) Surbiton (16c)
Merton Mitcham (17c) Merton and Morden (17b) Wimbledon (17a)
Newham West Ham (27a) East Ham (27b) Barking (part) (27c) Woolwich (part) (27d)
Redbridge Ilford (26a) Wanstead and Woodford (26b) Dagenham (part) (26c) Chigwell (part) (26d)
Richmond upon Thames Barnes (15a) Richmond (15b) Twickenham (15c)
Sutton Beddington (18c) Carshalton (18b) Sutton and Cheam (18a)
Waltham Forest Chingford (28a) Leyton (28c) Walthamstow (28b)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.guardian.co.uk/society/2010/oct/20/public-service-cuts-back-office
  2. http://www.publicfinance.co.uk/news/2010/07/london-boroughs-to-share-education-services/
  3. http://www.bbc.co.uk/news/uk-11603545