Diversitat sexual a Ucraïna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Situació legal de les parelles formades per persones del mateix sexe a Europa.
  Matrimoni
  Unions civils
  Reconeixement limitat
  Reconeixement limitat de matrimonis realitzats a altre països
  Sense unions civils
  Matrimoni prohibit constitucionalment

Les persones del col·lectiu LGBT+ a Ucraïna s'enfronten a certs desafiaments legals i socials no experimentats per altres residents. Les relacions sexuals consensuals entre persones del mateix sexe van ser despenalitzades el 1991, no obstant això, la diversitat sexual fins i tot és un tema tabú en la societat ucraïnesa, la qual és majorment conservadora, per tant, fins i tot persisteix la violència, la discriminació i la persecució de les persones LGBT+ al país.[1][2][3]

Legislació i drets[modifica]

Despenalització de l'homosexualitat[modifica]

L'homosexualitat masculina es penalitzava amb fins a cinc anys de presó, d'acord amb el codi penal de la Unió Soviètica (modificat el 1934). No obstant això, després del col·lapse de la Unió Soviètica el 1991, Ucraïna va promulgar el seu propi codi penal aquest mateix any, eliminant les antigues disposicions soviètiques que criminalitzaven l'homosexualitat, despenalitzant així les relacions sexuals consensuals entre persones del mateix sexe a Ucraïna.[4][5] L'edat de consentiment sexual a Ucraïna és de 18 anys, sense importar l'orientació sexual. [cal citació]

No reconeixement de les parelles del mateix sexe[modifica]

No existeix cap mena de reconeixement cap a les parelles conformades per persones del mateix sexe en forma de matrimoni o d'unió civil a Ucraïna, per tant, l'Estat ucraïnès tampoc reconeix a la família homoparental. A Ucraïna està prohibit constitucionalment el matrimoni entre persones del mateix sexe des de 1996.[cal citació]

Lleis i mesures antidiscriminació[modifica]

Protecció laboral[modifica]

Des de l'any 2015, l'estat d'Ucraïna compta amb una mesura legal en l'àmbit laboral la qual prohibeix la discriminació per motius d'orientació sexual i identitat de gènere, així com per ser VIH positiu.

Codi del Treball: L'article 2(1) del Codi del Treball Ucraïnès, el qual va ser modificat el 2015 per la Llei No.785-VIII, prohibeix la discriminació per motius d'orientació sexual i identitat de gènere en l'ocupació.

L'article 2(1) del Codi del Treball expressa el següent:[6]

« Queda prohibida tota discriminació en l'àmbit del treball, en particular la violació del principi d'igualtat de drets i oportunitats, la restricció directa o indirecta dels drets dels empleats per motius de raça, color de pell, creences polítiques, religioses i altres tipus, gènere, identitat de gènere, orientació sexual, origen ètnic, social i estranger, edat, estat de salut, discapacitat, sospita o presència de VIH/SIDA, situació familiar i econòmica, responsabilitats familiars, lloc de residència, afiliació a un sindicat o una altra associació de ciutadans, participació en una vaga, apel·lació o intenció d'acudir a un tribunal o altres autoritats per protegir els seus drets o brindar suport a altres empleats en la protecció dels seus drets, notificació de possibles fets de corrupció o delictes relacionats amb la corrupció, altres violacions de la llei d'Ucraïna "Sobre la Prevenció de la Corrupció", així com l'assistència a una persona a la implem entació d'aquesta notificació, en l'idioma o altres motius no relacionats amb la naturalesa del treball o les condicions de l'exercici. »
— Codi del Treball d'Ucraïna

Lleis i mesures restrictives contra les persones LGTB[modifica]

Restriccions a la llibertat d'expressió

El 2012, es van introduir a Ucraïna els projectes de llei 1155 i 0945 en un intent de "protegir" a les joventuts de “la propaganda sobre les relacions entre persones del mateix sexe”.[7] No obstant això, tots dos projectes de llei no van arribar a l'etapa del debat parlamentari i van ser arxivats.[8][9]

El 2019, el Consell de la ciutat de Rivne, a Ucraïna occidental, va prohibir la celebració de manifestacions públiques LGBT. Es va introduir la decisió de prohibir la “propaganda de diversos tipus de comportament sexual desviat” a la ciutat de Rivne, incloent en forma de les denominades 'marxes de la igualtat', 'desfilades de l'orgull', 'festivals de la cultura queer', etc.[10] El 2020, la Cort Administrativa del Districte de Rivne va declarar la prohibició il·legal i invàlida.

El 2020, dos diputats van introduir al Parlament el Projecte de Llei No. 3917, amb la finalitat de castigar la “propaganda del homosexualisme i el transgenerisme". Així mateix, el 2020 el Tribunal Administratiu Regional de Kíiv va declarar discriminatòria una resolució del Consell Regional de Txernivtsí que, igual que múltiples decisions emeses en tot el país, cridava el govern a "protegir la institució de la família" mitjançant la prohibició de les manifestacions LGBT i l'adopció de legislació sobre la "propaganda" LGBT.[11]

Absència de lleis sobre crims d'odi i incitació a l'odi[modifica]

En l'actualitat, el Codi Penal ucraïnès no criminalitza de cap manera les amenaces, els crims d'odi o la incitació a l'odi si aquests fossin motivats per l'orientació sexual o la identitat i expressió de gènere, d'igual forma, tampoc es criminalitza el discurs d'odi.[cal citació]

Servei militar[modifica]

El servei militar per a homes és obligatori a Ucraïna. Segons la llei, l'homosexualitat no és motiu d'exempció de l'exèrcit. No obstant això, molts joves homosexuals tracten d'evitar ser cridats al servei militar perquè temen enfrontar agressions i altres dificultats.[12] El 2018, Viktor Pylypenko, que va servir en l'àrea de Donbàs durant dos anys durant la guerra entre Rússia i Ucraïna, es va convertir en el primer soldat ucraïnès a declarar-se públicament gai. El 2019, diversos soldats homosexuals de l'exèrcit ucraïnès van participar en una exposició fotogràfica anomenada "Som aquí". El 2021, Pylypenko estava tractant d'organitzar una unitat especial a l'exèrcit ucraïnès per a soldats LGBT. El juliol de 2021, Pylypenko va declarar que hi havia 16 soldats obertament LGBT e l'exèrcit ucraïnès.[13]

Referències[modifica]

  1. Juli Amadeu. «Ucrania: dos chicos gais pasean de la mano en Kiev y son agredidos por un grupo de neonazis». Dosmanzanas, 24-07-2015.
  2. Humming Albus. «Encapuchados atacan con bombas de humo un foro sobre derechos LGTB en Odesa (Ucrania)». Dosmanzanas, 17-08-2015.
  3. Juli Amadeu. «Un sacerdote ortodoxo de Odesa (Ucrania) «limpia» la ciudad con agua bendita por la celebración del Orgullo LGTB». Dosmanzanas, 24-08-2018.
  4. «Informe de Homofobia de Estado (2020)». ILGA World, 2020.
  5. «The State of the LGBT Community and Homophobia in Ukraine».
  6. «Ley No.785-VIII». Código del Trabajo de Ucrania, 2015.
  7. Eitan Yao. «Ucrania sigue los pasos de Rusia y promueve una ley contra la “propaganda homosexual”». Dosmanzanas, 29-05-2012.
  8. Humming Albus. «Ucrania archiva el proyecto de ley contra la “propaganda homosexual”». Dosmanzanas, 29-01-2015.
  9. «Expression abridged, a legal analysis of anti-lgbt propaganda laws». Thomson Reuters Foundation.. Arxivat de l'original el 2022-09-01 [Consulta: 3 desembre 2022].
  10. «Ukrainian City Bans 'Deviant' LGBT Marches» (en anglès). RadioFreeEurope/RadioLiberty, 25-12-2019.
  11. Tetiana Kozak. «A landmark court case on “traditional values” in Ukraine ends strangely - in victory for both sides» (en anglès). openDemocracy, 08-09-2020.
  12. Welle (www.dw.com), Deutsche. «LGBTQ troops and vets go to war with homophobia in Ukraine | DW | 27.06.2021» (en anglès britànic). DW.COM. [Consulta: 24 febrer 2022].
  13. «ЛГБТ Vs война и армия. Три истории военных, которые сделали каминг-ауты» (en rus). Украинская правда. [Consulta: 24 febrer 2022].

Enllaços externs[modifica]