Jàfar ibn Yahya

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Djafar ibn Yahya)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Jàfar ibn Yahya (segle VIII) fou visir abbàssida, fill de Yahya ibn Khalid. Era de la família dels barmàquides i germà d'al-Fadl ibn Yahya, germà de llet del califa Harun al-Rashid. Des de el 786 va ser associat a les tasques de govern pel seu pare. El 792 li fou encarregat el govern de les províncies occidentals del califat, però va restar a la cort, que només va abandonar el 796 per anar a reprimir disturbis a Síria. Fou nomenat temporalment governador del Khorasan però sembla que no hi va anar (796). El 797 el seu pare va fer un viatge a la Meca i va deixar el segell símbol del poder dels visirs, al seu fill gran al-Fadl ibn Yahya, que va perdre el favor del califa i va ser destituït de tots els seus càrrecs, assolint llavors el segell Djafar, que també va ser nomenat cap de la guàrdia del califa i director de la casa de la moneda. El 798 fou nomenat tutor del príncep Abd Allah al-Mamun, segon hereu. Era considerat l'amant del califa, mentre el seu germà s'oposava als plaers sexuals a la cort. Al-Fadl era el tutor del príncep Muhammad al-Amín designat primer hereu, i la rivalitat dels dos prínceps es va traslladar als dos germans. Harun al-Rashid va decidir posar fi al domini dels barmàquides i la nit del 28 al 29 de gener del 803, va fer executar a Djafar, arrestar a al-Fadl i altres germans, posar en residència vigilada a Yahya i confiscar els béns de tota la família (excepte Muhammad ibn Khalid).

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]