Doctrina de seguretat nacional
| Tipus | esdeveniment  | ||
|---|---|---|---|
L'anomenada Doctrina de seguretat nacional és, junt amb l'Aliança per al Progrés, una de les iniciatives del govern dels Estats Units d'Amèrica per a fer front a l'avanç de les iniciatives comunistes a Llatinoamèrica durant les dècades de 1960 i 1970.[1] És un concepte usat majoritàriament per historiadors llatinoamericans.
L'aplicació d'aquesta doctrina, en un context de Guerra Freda entre els dos eixos de poder de l'època, va generalitzar l'aparició de dictadures militars[2] a conseqüència del rol protagonista de les Forces Armades en la lluita contra la "subversió".[3] La seva aplicació es va dirigir des de l'Escola de les Amèriques, una institució que va formar militars de tota Llatinoamèrica en tècniques de la contrainsurgència i fins i tot de violacions dels drets humans.[3][4]
Referències[modifica]
- ↑ Història contemporània d'Amèrica, pàgina 265.
- ↑ Història contemporània d'Amèrica, pàgina 23.
- ↑ 3,0 3,1 «Qué es la Doctrina de Seguridad Nacional» (en castellà). TELAM.[Enllaç no actiu]
- ↑ Democràcia i participació, pàgina 28.
Bibliografia[modifica]
- del Alcàzar, Joan; TABANERA, Nuria. Història contemporània d'Amèrica. València: Universitat de València, 2002. ISBN 8437053668.
- Swift, Richard. Democràcia i participació. Intermón Oxfam Editorial, 2003. ISBN 848452194X.