Eduardo Ugarte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEduardo Ugarte

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1900 Modifica el valor a Wikidata
Hondarribia (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 desembre 1955 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, escriptor, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
GènereDramatúrgia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0880064 TMDB.org: 177648 Modifica el valor a Wikidata

Eduardo María de la Presentación y de las Mercedes Mauricio Ugarte y Pagés (Hondarribia, Guipúscoa, 22 d'agost de 1901 - Mèxic, 1955) fou un escriptor, escenògraf, guionista i director de cinema basc.

Biografia[modifica]

Va estudiar dret i filosofia i lletres a Madrid i Salamanca. Casat amb Pilar Arniches, filla del dramaturg Carlos Arniches. Va estar molt pròxim al cercle dels humoristes de la trucada Generació del 27. Va compondre diverses obres teatrals en col·laboració amb José López Rubio. En 1930 va treballar durant uns mesos en Hollywood. Co-fundador l'11 de febrer de 1933 de la Associació d'Amics de la Unió Soviètica, creada en uns temps en què la dreta sostenia un to condemnatori als relats sobre les conquestes i els problemes del socialisme en l'URSS. En la seva condició de president de la Unió d'Estudiants Hispans, i juntament amb Federico García Lorca, que li va dedicar una de les composicions de Poeta en Nueva York, va ser el principal animador de La Barraca. Col·laborador de l' Almanaque literario 1935, del Diablo Mundo i de la productora cinematogràfica Filmófono, va escriure amb Luis Buñuel el guió de l'adaptació de Carlos Arniches Don Quintín, el amargao.

Guerra Civil i exili[modifica]

Durant la Guerra Civil espanyola va ser un dels fundadors de l'Asociación de Intelectuales Antifascistas para la Defensa de la Cultura i va col·laborar, a París, i en contacte amb Buñuel, en tasques de propaganda republicana. Es va exiliar a Mèxic, on va seguir dedicat a activitats cinematogràfiques, camp en el qual va col·laborar en alguna ocasió amb Manuel Altolaguirre. Va dirigir quatre pel·lícules: Bésame mucho (1944), Por culpa de una mujer (1945), El puerto de los siete vicios (1951) i Cautiva del pasado (1951).

Obra escrita[modifica]

  • Por las rutas del teatro(1954)
  • De la noche a la mañana(1929)
  • La casa de naipes(1958)

És autor a més d'almenys un altre llibre teòric, diverses obres teatrals inèdites i d'una trentena de guions cinematogràfics, escrits per ell només o en col·laboració amb Max Aub, Carlos Arniches, Luis Buñuel, Manuel Altolaguirre, Gilberto Martínez Solares

Bibliografia[modifica]

  • Por las rutas del teatro (incluye los dos textos teatrales mencionados). Edición de Iñaki Azkarate i Mari Karmen Gil Fombellida. Donostia: Asociación Hamaika Bide, 2005.
  • La Barraca. Teatro y universidad: Ayer y hoy de una utopía Equipo científico: Rafael Negrete Portillo, Sara Colvo Morón, Jana Álvarez Pacheco, Rosa García-Gasco Villarrubia, Marta Olivas Fuentes, Paloma Rodera Martínez. Edición de AC/E i UCM. Madrid: 2005.

Enllaços externs[modifica]