Efecte Coandă
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
L' efecte Coandă és el fenomen físic produït a mecànica de fluids en el qual un corrent de fluid-gasosa o líquida-tendeix a ser atreta per una superfície veïna a la seva trajectòria. El terme va ser encunyat per Albert Metral en honor a l'enginyer aeronàutic romanès Henri Coandă, qui va descobrir l'efecte en el seu prototip d'un avió de reacció. [1]
Taula de continguts |
Explicació [modifica]
Una bona manera d'explicar en què consisteix l'efecte Coandă és amb un exemple ([1]):
Suposem una superfície corba, per exemple un cilindre, tal com està en la il·lustració. Si sobre ell aboquem alguna cosa sòlida (arròs, per exemple) rebotarà cap a la dreta. El cilindre, pel principi de acció-reacció, tendirà a anar a l'esquerra. Això es pot veure a la primera part de la il·lustració.
Si repetim aquesta experiència amb un líquid, per la seva viscositat, tendirà a "enganxar-se" a la superfície corba. El fluid sortirà en direcció oposada. En aquest cas, el fluid serà atret cap al cilindre.
Si ens imaginéssim el líquid que cau com milers de capes d'aigua, les capes que toquen al cilindre s'enganxaran. Les capes contigües, pel fregament, s'enganxaran a aquesta i es desviaran una mica. Les següents capes, igualment, es desviaran alguna cosa més.
Descobriment [modifica]
Encara que el principi de l'ou com balla era conegut d'antuvi, l'efecte Coanda va ser descobert el 1910 per Coandă (1885-1972), que es va interessar en el fenomen després d'haver destruït un prototip de aeroplà desenvolupat per ell (Coandă-1910). Després d'observar com les flames i els gasos cremats que sortien dels motors s'aproximaven al fuselatge, [1] Coandă va notar que un fluid tendeix a seguir el contorn de la superfície sobre la qual incideix, si la curvatura de la mateixa , o l'angle d'incidència del fluid amb la superfície, no són gaire accentuats.
Efecte Coanda en el món de la competició [modifica]
En l'automobilisme, i en especial a la Fórmula 1, aquest efecte s'utilitza per canalitzar l'aire on es desitgi en certes parts del xassís del monoplaça sense haver de deflectar-lo en excés, evitant una part més o menys important de la resistència aerodinàmica, segons el disseny.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 (anglès)Aeronautics Learning Laboratory for Science Technology and Research (Allstar). Consultat el 31 desembre 2011
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Efecte Coandă |
