El Puig

De Viquipèdia

El Puig, també conegut com el Puig de Santa Maria, és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Limita amb la Pobla de Farnals, Puçol i Rafelbunyol (a la amteixa comarca); amb Albalat dels Tarongers, Sagunt (a la comarca del Camp de Morvedre) i amb Nàquera (al Camp de Túria).

Taula de continguts 1 Geografia 2 Barris i pedanies 3 Història 4 Demografia 5 Economia i urbanisme 6 Administració i política 7 Monuments 8 Festes i celebracions locals 9 Vegeu també 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat en la part més septentrional de l'Horta de València. El seu relleu presenta quatre parts diferenciades: la primera d'elles és la més occidental i correspon a algunes estribacions muntanyenques de la Serra Calderona. Les altures més importants són les del Pic dels Bords i la Serra Llarga, en les quals hi predominen les calcàries del Buntsandstein.

El clima és típicament mediterrani. Destaca el barranc de la Calderona, que es perd en la planura plistocènica sense arribar a la mar, i les fonts de Blanca i la Tanca.

Al mig de la planura s'alcen alguns puigs (d'ací el nom) de la mateixa natura calcària que els de Bords i Serra Llarga. Un d'ells, el de la Pedrera, ha desaparegut completament en haver estat desmantellat per construir l'espigó del port del Grau de València. Els altres són la Muntanya del Castell o de la Patà, la Muntanya de Santa Bàrbara, i la Muntanya del Monestir.

Les principals vies de comunicació del municipi són les autovies V-21 i AP-7 (a l'est i oest del casc urbà, respectivament), i la línia de ferrocarril València-Castelló.

[edita] Barris i pedanies

Al terme municipal del Puig s'hi troba també el nucli de població de la Platja del Puig.

[edita] Història

Vegeu l'article d'Història del País Valencià

Fortalesa musulmana denominada pels cristians Puig de Cebolla per deformació de l'àrab "Jubal·la" (pujol), va ser base de l'exèrcit del rei Jaume I el Conqueridor en la conquesta de la ciutat de València. En 1240 el rei donà terres a Arnau de Cardona, entre altres, per què construirà un monestir a Santa Maria en memòria de la batalla que va permetre el setge a la ciutat de València. En 1343 el castell de El Puig pertanyia, de per vida, al comte de Terranova. El 30 de març de 1343 el rei el concedí a Nicolau Janvila. Posteriorment el rei el ven, en 1385, a Pere de Centelles. En 1608 es produeix la separació dels termes de El Puig i la Pobla de Farnals. Els últims senyors territorials foren el Marqués de Bèlgida i l'Ajuntament de València, per meitats.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
6.474	6.520	6.844	6.868	7.039	7.195	7.574	7.851	8.006	8.197

[edita] Economia i urbanisme

La seua economia, bàsicament agrària fins dates recents, està en un progressiu estat de transformació cap a un esquema industrial la base fonamental de la qual la constitueix la metal·lúrgia. A més, una part del seu creixement demogràfic als últims anys es deu al seu funcionament en part com a ciutat dormitori de València.

Dins de la superfície llaurada, el secà l'ocupen la vinya i la garrofera i el regadiu els fruiters com tarongers, panís, hortalisses, etc. Però sense cap mena de dubte, el principal impuls econòmic el rebé el poble del cultiu i l'exportació de la taronja. La ramaderia està representada per quasi mig centenar de caps de boví i altres tants de porcí, a més d'algunes granges avícoles.

El sector industrial compta amb diversos tallers de relaminació de ferros, fàbriques de conserves vegetals, dues d'envasos de fusta, una de de cervesa, i altres instal·lacions més recents com són les d'arts gràfiques. D'altra banda, l'activitat pesquera ha desaparegut. En les seues platges s'hi han instal·lat ara complexos residencials d'estiu.

El creixement urbanístic al municipi es desenvolupa actualment en dues zones. La primera al nord del casc urbà, on s'estan construint aproximadament 1.500 habitatges. I en segon lloc, en la zona de la marjal propera a les platges, en la quals s'estan programant 6.255 habitatges al voltant d'un camp de golf. Hi ha hagut més propostes de creixement urbanístic als últims anys, per part de diferents forces polítiques i promotors urbanístics, però aquests no s'estan duent a terme en l'actualitat.

[edita] Administració i política

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Aurelio Badía	PSPV
1983-1987	Aurelio Badía	PSPV
1987-1991	Jose María Vidal Peris	PSPV
1991-1995	Jose María Vidal Peris	PSPV
1995-1999	Jose María Vidal Peris	PSPV
1999-2003	<div class="hiddenStructureJose María Vidal Peris María Alfonsa Vázquez Sosa">Jose María Vidal Peris María Alfonsa Vázquez Sosa	<div class="hiddenStructurePSPV PP (Moció de censura, 2001)">PSPV PP (Moció de censura, 2001)
2003-2007	Joan Francesc García i Fèlix	PSPV
2007-2011	<div class="hiddenStructureEugeni Ruiz i Angresola José Miguel Tolosa Peiró">Eugeni Ruiz i Angresola José Miguel Tolosa Peiró	<div class="hiddenStructurePSPV PP (Moció de censura, 2008)">PSPV PP (Moció de censura, 2008)

El resultat de les darreres eleccions municipals, celebrades el 27 de maig del 2007, foren de 1.601 vots (32,07%) per al PSPV-PSOE (5 regidors), 1.504 vots (30,13%) per al PP (4 regidors), 739 vots (14,80%) per a la coalició Compromís pel Puig, formada pel Bloc i EUPV (2 regidors), 525 vots (10,52%) per a Coalició Valenciana (1 regidora), 328 vots (6,57%) per al Partit Independent del Puig (1 regidor) i 174 vots (3,49%) per a Unió Valenciana (cap regidor).

José Miguel Tolosa (PP) és alcalde del Puig des del 18 de gener de 2008 mitjançant una moció de censura recolzada per 2 trànsfugues del PSPV-PSOE i el regidor del Partit Independent.

[edita] Monuments

El seu casc urbà s'extén principalment per la vessant meridional de les muntanyes de la Patà i Santa Bàrbara. Al cim de la primera es conserven algunes restes del castell musulmà. La parròquia és l'església del Monestir de Santa Maria del Puig, regit per frares mercedaris. Aquest edifici, començat a construir al segle XIII, va patir nombroses innovacions als segles posteriors. Dalt de la Muntanya de Santa Bàrbara s'hi troba l'ermita del mateix nom, mentre que ja al pla es troba l'ermita de Sant Jordi, amb la seua planta quadrada i cúpula barroca. Allunyada de la població cap a l'oest es troba la Cartoixa d'Ara Christi. El seu origen es remunta a l'últim terç del segle XVI, quan s'instal·laren en aquest lloc uns quants membres independents de la Cartoixa de Porta Coeli.

[edita] Festes i celebracions locals

• Sant Pere es celebra el darrer diumenge de gener. Es cuinen grans perols d'olla de Sant Pere i es reparteix als veïns. La tradició parteix del menjar que els frares mercedaris donaven als necessitats.

• Sant Antoni es celebra al mes de febrer, a diferència de la majoria de pobles del País Valencià en que aquesta festa es celebra en gener.

• Les Falles es celebren al mes de març. Actualment hi ha tres comissions falleres a El Puig.

• Sant Roc es celebra durant el mes d'agost. Destaca la nit de les albaes, que es celebra la nit del 15 al 16 d'agost.

• Les Festes de la Mare de Déu són les festes patronals i es celebren el primer cap de setmana de setembre.

• El Nou d'Octubre es celebra amb una festa a l'ermita de Sant Jordi i actuacions de danses valencianes.

• El darrer diumenge d'octubre es celebra l'Aplec del Puig. Aquesta és una celebració de diferents forces polítiques de l'esquerra i el nacionalisme valencians. Aquesta celebració s'ha realitzat de manera intermitent des de l'any 1915, i tingué certa importància durant els anys de la transició. La cançó Darrer diumenge d'octubre d'Al Tall és un homenatge a aquest aplec.

[edita] Vegeu també

• Normes del Puig

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• (castellà) Federación Valenciana de Municipios y Provincias - Guía Turística D'on s'hi ha extret informació amb el seu consentiment. [1]

editar	Municipis de l'Horta Nord
Albalat dels Sorells | Alboraia | Albuixec | Alfara del Patriarca | Almàssera | Bonrepòs i Mirambell | Burjassot | Emperador | Foios | Godella | Massalfassar | Massamagrell | Meliana | Montcada | Museros | la Pobla de Farnals | Puçol | el Puig | Rafelbunyol | Rocafort | Tavernes Blanques | Vinalesa

Muntanyes i serralades simbòliques dels Països Catalans

Serra de l'Albera | Aneto | Canigó | Corberes | Els Encantats | Montgó | Montserrat | Montseny | Pedraforca | Penyagolosa | Els Ports | El Puig | Serra de Tramuntana