El collaret de perles - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

El collaret de perles

Tipus	obra literària
Llengua	català

Lo collaret de perlas (El collaret de perles, en català normatiu) és un drama en tres actes i en vers, original de Serafí Pitarra, pseudònim de Frederic Soler. Estrenat al teatre Romea de Barcelona, la nit del 17 de març de 1870.

L'acció té lloc en una masia rica, molt a prop d'un poble de Catalunya, any 1813.

Repartiment de l'estrena[modifica]

Scinta: Francisca Soler.
Albert: Josep Clucellas.
Benet: Lleó Fontova.
Esteve: Joan Bertran.
Mossèn Josep: Fèlix Ribot.
Gabriel: Francesc Puig.
D. Anton: Ròmul Cuello.
Felip: Iscle Soler.
Oriol: Joan Perelló.
Genís: Joan Pi.
Joan: Joaquim Pinós.
Laia: Gaietana Vidal.
Cristeta: Rosa Cazurro.
Agnès: Miquela Francesconi.
Pagesos, pageses, noies petites i mossos.

Frederic Soler i Hubert
Categoria:Obres de teatre de Frederic Soler
L'esquella de la torratxa (1864) • Juan Fivaller o una gloria catalana (1864) • Ous del dia (1864) • La botifarra de la llibertat (1864) • La vaquera de la piga rossa (1864) • El cantador (1864) • Les píndoles d'Holloway o la pau d'Espanya (1864) • La venjança de la Tana (1864) • El punt de les dones (1864) • Un barret de rialles (1865) • El boig de les campanilles (1865) • El castell dels tres dragons (1865) • Les carbasses de Mont-roig (1865) • Liceistes i "Cruzados" (1865) • Un mercat de Calaf (1865) • En Joan Doneta (1865) • Els herois i les grandeses (1866) • Les joies de la Roser (1866) • O rei o res! (1866) • Si us plau per força (1866) • Coses de l'oncle! (1866) • Les modes (1866) • La rosa blanca (1867) • Palots i ganxos (1868) • La sabateta al balcó (1868) • La urbanitat (1868) • Les francesilles (1868) • L'últim rei de Magnòlia (1868) • Les papallones (1869) • Les heures del mas (1869) • Els pescadors de Sant Pol (1869) • El rovell de l'ou o el Pla de la Boqueria (1869) • La bala de vidre (1869) • Els càntirs de Vilafranca (1869) • El collaret de perles (1870) • La Rambla de les Flors (1870) • El veguer de Vic (1870) • Donya Guadalupe (1870) • La festa del barri (1870) • Els egoistes (1870) • Un ciri trencat (1871) • Els polítics de gambeto (1871) • Els estudiants de Cervera (1871) • El conceller y el monarca (1871) • A posta de sol (1871) • L'apotecari d'Olot (1871) • Cafè i copa (1871) • El rector de Vallfogona (1871) • Per carta de mes (1872 • L'àngel de la guarda (1872) • La fira de Sant Genís (1872) • La dida (1872) • El moro Benani (1873) • La creu de la masia (1873) • El ferrer de tall (1874) • El sagristà de Sant Roc (1874) • La filla del marxant (1875) • El cercado ajeno (1875) • El jardí del general (1875) • El didot (1876) • El plor de la madrastra (1876) • Els segadors (1876) • Cura de moro (1876) • A la vora del mar (1876) • Senyora i majora (1877) • L'hostal de la farigola (1877) • El lance de Calderón (1877) • El ret de la Sila (1877) • El contramestre (1878) • La campana de Sant Llop (1878) • La cua de palla (1878) • La falç (1878) • La mà de l'anglès (1879) • El forn del rei (1880) • El dir de la gent (1880) • Cèrcol de foc (1881) • La banda de bastardia (1882) • El timbal del Bruc (1882) • Les peres a "quarto" (1883) • El llibre de l'honor (1883) • El primer amor (1884) • El trinc de l'or (1884) • Sota terra (1885) • la ratlla dreta (1885) • El pubill (1886) • El rústec Bertoldo (1886) • El lliri d'aigua (1886) • L'hereuet (1886) • Batalla de reines (1887) • La vivor de l'estornell (1887) • 100.000 duros (1887) • Bertoldino (1887) • La bruixa (1887) • La pena de mort (1887) • Judes de Keriot (1889) • La carta de navegar (1889) • El monjo negre (1889) • La dona i la ballarina (1890) • El teatre per dins (1890) • La rondalla de l'infern (1891) • Els Pastorets o el bressol de Jesús (1891) • Barba-roja (1892) • L'infern a casa (1892) • La mort d'en Zorrilla (1893) • La mosca al nas (1893) • Or (1893) • Les claus de Girona (1893) • El moro de les pantofles (1893) • Jesús (1894) • El comte l'Arnau (1900) • El campanar de Palma (1912).