Cremada del Dimoni

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: El dimoni de Badalona)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dimoni de Badalona 2006
Crema del Dimoni 2006

La Cremada del Dimoni és la festa tradicional més important de Badalona, i és l'acte central de les Festes de Maig que se celebren les primeres setmanes del mes de maig. El 10 de maig a partir de les deu de la nit té lloc a la Rambla de Badalona, davant del mar, el piromusical i la Cremada del Dimoni, que és la culminació d'un seguit d'actes que conformen la Nit de Sant Anastasi. La Generalitat va declarar la Cremada festa d'interès turístic el 1991.[1][2]

Orígens i història[modifica | modifica el codi]

Les festes de Sant Anastasi havien sigut tradicionalment de caràcter estrictament religiós, comptant amb la passada del sant i l'ofici a Santa Maria. Amb el pas dels anys, i ja durant la Segona República, la festivitat comença a davallar. Va ser passada la Guerra Civil quan la Confraria de Sant Anastasi decideix crear un nou acte influïda per l'historiador local Josep Maria Cuyàs i amb el suport del gremi de corders.[3] El Baró de Maldà havia descrit a la seva obra Calaix de Sastre com l'any 1785 uns pescadors cremaven una figura a la platja de Badalona. A partir d'aquest fet, els membres de la Confraria de Sant Anastasi van crear el 1940 l'actual Cremada del Dimoni.[2]

Cuyàs els oferí la justificació històrica a partir de les notes de l'obra Calaix de Sastre del Baró de Maldà. L'autor explica que el dia de la festa del Roser de 1785 va veure com uns mariners i pescadors cremaven a la platja un figurón que, tot i que probablement no era més que un mascaró de proa vell, va servir com excusa per a crear la tradició. El primer dimoni fou cremat l'11 de maig de 1940 a l'esplanada de les excavacions, actual plaça a de l'Assemblea de Catalunya, com a acte de cloenda de la passada del sant, finalitzant amb un espectacle pirotècnic.[1] La figura anà a càrrec de Francesc de Paula Giró i Prat amb el disseny de Jaume Ribó i Arenes.[4] El nou acte tingué una gran acollida i es reberen fortes queixes el 1944 quan es suprimí del programa d'activitats.[5] La localització de la cremanda variarà en els anys següents, els anys 1943 i 1945 s'escull la platja com a lloc de la cremada i aquest serà el seu emplaçament definitiu a partir de 1955, en què la descoberta de les termes romanes de Baetulo i la construcció del Museu de Badalona van obligar a canviar l'emplaçament.[5]

El 1949 es crea el Patronat de Sant Anastasi, que s'encarregarà de difondre i organitzar els actes, inclosa la cremada, de les festes de Sant Anastasi. A partir de llavors, Miquel Xirgu i Subirà assumeix el disseny del dimoni i la construcció anirà a càrrec de Domènec Giró i Duran. L'any 1954 mor Xirgu i el substitueix el seu fill Miquel Xirgu i Rico, que juntament amb Giró s'encarregaran de la realització del dimoni fins a l'any 1989, excepte el 1973 que fou encarregat a un constructor de falles de València. Els successius dimonis, a banda de representar el personatge, aniran relacionats amb esdeveniments polítics, econòmics i socials que havien marcat l'any, costum que encara es manté.[5]

Malgrat la disposició dels dos badalonins a treballar per la seva ciutat hauran d'enfrontar-se en diverses ocasions a l'Ajuntament, que amb la seva vocació intervencionista deixa fora de joc en certes ocasions Miquel Xirgu. Un dels punts més conflictius és la negociació del pressupost destinat a la construcció del Dimoni. El de 1959, el primer del qual hi ha constància documental, va costar 9.500 pessetes. És a partir de 1960 que la xifra s'incrementa fins a les 20.000 o 30.000 pessetes. Als anys vuitanta arriba ja a les 200.000 pessetes i a finals dels anys noranta ja supera els 12.000 euros.

En 1991, la Cremada del dimoni va ser declarada d'interès turístic per la Generalitat de Catalunya.[6]

Dissenyadors i constructors[modifica | modifica el codi]

Francesc de Paula Giró (1897-1957), la primera persona nascuda a Badalona després que la reina regent Maria Cristina atorga a la vila el títol de ciutat, va ser un dels primers impulsors de la tradició i es va encarregar de construir els primers dimonis, entre 1942 i 1948. Jaume Ribó Arenas (1913-1997) va ser també un dels pares del Dimoni badaloní al ser ell qui va donar la forma d'un dimoni a la figura que s'havia de cremar i dissenyant-lo fins al 1948. Miquel Xirgu Subirà (1892-1954), germà de l'actriu Margarida Xirgu, va treballar al costat de l'historiador Josep Maria Cuyàs en l'esbós de decorats i vestuari, dissenyant el dimoni entre 1949 i 1954. Miquel Xirgu Rico (1927-1997) va dissenyar el seu primer dimoni el 1955, després de la sobtada mort del seu pare. Aquí comença una llarga relació artística amb Domènec Giró que mantindrà, amb petites interrupcions, fins al 1989. Posteriorment, amb el constructor Tero Guzmán, va continuar dibuixant el Dimoni fins al mateix any de la seva mort, el 9 d'octubre de 1997.

Domènec Giró Duran (1925-2009) va rellevar el seu pare l'any 1949 en la tasca de construcció del Dimoni, feina que va continuar fins al 1989, quan va plegar per voluntat pròpia. És autor d'una col·lecció de maquetes, l'única que existeix, que recull totes les figures que va construir. La col·lecció només és oberta al públic amb motiu del Dia sense cotxes que convoca l'Associació de Veïns del Centre de Badalona.

Joan Mayné i Amat, antropòleg, museòleg i director del Museu de Badalona, és escollit el 1979, com a ceramista i dissenyador, per dibuixar el primer dimoni de la democràcia. Emili Bultó Riba (1930-2009), pessebrista de Badalona, es va fer càrrec de la construcció entre 1990 i 1993. Tero Guzmán, escenògraf, es va fer càrrec del muntatge del Dimoni des de 1994 fins al 2005. Guzmán modernitza el sistema constructiu per aconseguir que la figura cremi més de pressa. Ramon de los Heros es fa càrrec de la construcció del Dimoni a partir de 2006, tot i que ja havia col·laborat amb Tero Guzmán en el muntatge d'anys anteriors.

L'any 1999, l'Ajuntament va convocar per primera vegada el concurs "Crema'l tu!", que va permetre a la ciutadania dissenyar el dimoni que cremararia aquell any.[7][6] Concurs que s'ha realitzat ininterrompudament fins a dia d'avui.

Galeria de dimonis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «El setantè dimoni de la història estarà inspirat amb la crisi del petroli». El TOT Badalona, 18 de març de 2011.
  2. 2,0 2,1 «El Dimoni de Badalona del 2013 és obra de l'artista Raquel Riera» (en castellà). El Periódico, 14 de març de 2013.
  3. Sadurní i Puigbò, 2005, p. 304.
  4. Sadurní i Puigbò, 2005, p. 306.
  5. 5,0 5,1 5,2 Sadurní i Puigbò, 2005, p. 307.
  6. 6,0 6,1 Redacció. «Se busca diseñador para la 'Cremada del Dimoni' de Badalona» (en castellà). La Vanguardia, 31/01/2013 [Consulta: 18 desembre 2013].
  7. «Crema'l tu!». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 18 desembre 2013].
  8. «Guanyador del 13è Premi de Disseny del Dimoni 2011». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 18 desembre 2013].
  9. López, Montse. «El 'Dimoni' del 2012 se salva del tijeretazo». La Vanguardia, 12/03/2012.
  10. Redacció. «El Dimoni de Badalona de 2013 es obra de la artista Raquel Riera». El Periódico, 14/05/2013 [Consulta: 17 desembre 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cremada del Dimoni

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Sadurní i Puigbò, Núria. L'Abans: Recull gràfic de Badalona (1888-1965). Editorial Efadós, 2005. ISBN 84-95550-45-8. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]