El gendarme toca el dos
Le Gendarme en balade | ||
---|---|---|
Fitxa | ||
Direcció | Jean Girault | |
Protagonistes | ||
Director artístic | Sydney Bettex | |
Producció | Renè Pigneres et Gérard Beytout | |
Guió | Jean Girault Jacques Vilfrid | |
Música | Raymond Lefèvre | |
Fotografia | Pierre Montazel | |
Muntatge | Armand Psenny | |
Vestuari | Jacques Cottin | |
Productora | SNC | |
Distribuïdor | SNC | |
Dades i xifres | ||
País d'origen | França | |
Estrena | 1970 | |
Durada | 96 minuts | |
Idioma original | francès | |
Rodatge | Ais de Provença, Sant Tropetz i castell de sant Amat | |
Color | en color | |
Format | 2.35:1 | |
Descripció | ||
Gènere | Comèdia | |
Lloc de la narració | Sant Tropetz | |
|
El gendarme toca el dos (títol original en francès: Le Gendarme en Balade) és una pel·lícula francesa dirigida per Jean Girault, estrenada el 1970 amb Louis de Funès i Michel Galabrucom a protagonistes. Aquest film, el quart de la sèrie de films del Gendarme, és precedit per Le gendarme se marie i seguit per El gendarme i els extraterrestres . Ha estat doblada al català.[1]
Argument
El mariscal cap Cruchot ha estat jubilat, com tota la brigada, per ser reemplaçats per un equip més jove i amb mètodes més moderns. Sis mesos més tard, Cruchot s'avorreix en la jubilació al castell de la seva esposa, tanmateix plena d'atenció respecte a ell per treure'l de la seva tristor: passeigs a cavall, sistema de vigilància ultra sofisticat de la propietat que no obeeix més que a les seves ordres, visita del rector...
Res no ho aconsegueix, fins i tot el rentat del cotxe que reivindica...
En una visita inopinada, l'ajudant Gerber i la seva dona, presos en principi com a intrusos, cauen en una antiga masmorra gràcies al famós sistema de detecció radar ofert per Josépha. Cruchot ensenya llavors a Gerber el seu museu-record, evoquen el seu passat a la gendarmeria de Saint-Tropez. Després reben un vell company de servei, el gendarme Merlot, que els ensenya que Fougasse s'ha tornat amnèsic.[2]
Repartiment
- Louis de Funès: el mariscal cap Ludovic Cruchot
- Michel Galabru: l'adjudant Jérôme Gerber
- Claude Gensac: Josépha
- Jean Lefebvre: Fougasse
- Christian Marin: Merlot
- Guy Grosso: Tricard
- Michel Modo: Berlicot
- France Rumilly: Germana Clothilde
- Nicole Vervil: Madame Gerber
- Dominique Davray: la germana
- Yves Vincent: el coronel
Al voltant de la pel·lícula
- El rodatge s'ha desenvolupat a Saint-Tropez,[3] Gassin, Ramatuelle (al castell de Saint-Amé per a les escenes al convent),[4] Gassin, Gigaro[5] (La Croix-Valmer) en el Var i al castell de Nandy[6] a Seine-et-Marne.
- L'escena dels hippies va ser rodada a Cap Taillat, situat a la península de Saint-Tropez al departament del Var. Aquest indret és protegit pel conservatori del litoral des de 1987. Ha sofert molt per la seva utilització cinematogràfica, ja que s'han destruït dunes i vegetals necessaris a l'ecosistema, sobretot durant el rodatge de La Scoumoune el 1972 amb Jean-Paul Belmondo.
Referències
- ↑ esadir.cat. El gendarme toca el dos. esadir.cat.
- ↑ «Le Gendarme en balade». The New York Times.
- ↑ «llocs de rodatges tropéziens».
- ↑ «Château Saint-Amé».
- ↑ «La Croix Valmer el 1970».
- ↑ «El Castell de Nandy».
Enllaços externs
- El gendarme toca el dos a Internet Movie Database (anglès)
- El gendarme toca el dos a Allmovie (anglès)
- El gendarme toca el dos a FilmAffinity (anglès)
- El gendarme toca el dos a AlloCiné (francès)