El portero (pel·lícula de 2000)

El portero
Fitxa
Direcció	Gonzalo Suárez
Protagonistes	Carmelo Gómez; Maribel Verdú; Antonio Resines; Eduard Fernández i Serrano; Elvira Mínguez; Roberto Álvarez
Director artístic	Wolfgang Burmann
Producció	Andrés Vicente Gómez
Guió	Gonzalo Suárez i Manuel Hidalgo Ruiz
Música	Carles Cases i Pujol
Dissenyador de so	José Antonio Bermúdez
Fotografia	Carlos Suárez
Muntatge	Juan Carlos Arroyo
Vestuari	Lala Huete
Efectes especials	Reyes Abades
Productora	Lolafilms
Dades i xifres
País d'origen	Espanya
Estrena	8 setembre 2000
Durada	93 min
Idioma original	castellà
Descripció
Gènere	drama
Tema	Guerra Civil espanyola
Premis i nominacions
Premis	Premi Sant Jordi a la millor pel·lícula espanyola (2001) ;
	← Goya en Burdeos En construcció →

El portero és una pel·lícula espanyola dirigida per Gonzalo Suárez. El guió es basa en el relat El portero, escrit pel periodista Manuel Hidalgo.^[1]

Argument[modifica]

1948. Una nit de lluna i violència, un foraster arriba en la seva camioneta a la taverna d'un poble asturià. Es tracta de Ramiro Forteza, un porter de Primera Divisió que, per culpa de la guerra, ha canviat els estadis per les places dels llogarets. A la mà porta una poma mossegada, el senyal que a les muntanyes les armes no han callat.

Forteza explica als vilatans el seu espectacle, un repte de penals amb unes monedes en joc per a qui aconsegueixi batre'l. Entre els assistents, un entusiasta, Tito, el fill de Manuela, una dona desconfiada per haver sofert en carn pròpia els estralls de la barbàrie i de la marginació, una supervivent que es guanya la vida cosint per a Úrsula, l'esposa del sergent Andrade, arriscada amiga del metge borratxo del poble.

Mentre Forteza, Tito i Manuela inicien una amistat perillosa, Don Constantino, el vehement rector del lloc, es presta a ajudar el porter a canvi d'algun peculiar servei. Però les exhibicions de Forteza i el curs de la seva creixent relació amb Manuela seran trastocats per una proposta del sergent Andrade a la qual el porter no es podrà negar i que Nardo, el cap dels maquis de la zona, voldrà aprofitar. Les cartes de l'amor i de la guerra es juguen en un enfrontament decisiu arran de mar.^[2]