El problema de la màquina escurabutxaques
De Viquipèdia
El problema de la màquina escurabutxaques es pot esquematitzar de la manera següent:
- S'és davant dues màquines escurabutxaques
- L'una,
, està en funcionament. Retorna per tant 1 euro per fitxa amb una probabilitat
coneguda. - L'altra,
, està espatllada, i retorna per tant 1 euro per fitxa amb una probabilitat
desconeguda . - Es disposa de
fitxes. Què fer per maximitzar raonablement el guany ?
Desbastar el problema [modifica]
Algunes consideracions permeten evitar l'explosió combinatòria:
- Només una aposta a
pot aportar informació i només una aportació d'informació pot portar a canviar d'opinió. Per tant així que es deixa d'apostar per
, s'està segur de no tenir mai motiu de tornar a apostar-hi. - El problema es resumeix en conseqüència en dir quantes fitxes s'apostarà per
, en funció dels resultats, abans de canviar (definitivament) a
o no. És el problema clàssic del disseny d'experiments.
Aplicació practica [modifica]
L'aplicació més típica del problema de la màquina escurabutxaques és la de la tria entre una antiga i una nova posologia d'una vacuna o medicament (o entre dos diferents): cal determinar el més de pressa possible si el nou producte ha de ser adoptat o s'ha de mantenir l'antic. Tot error es traduiria en vides humanes perdudes (o, pel capbaix, en persones sofrint trastorns o bé a un tractament incomplet, o bé en efectes secundaris excessius).
, està en funcionament. Retorna per tant 1 euro per fitxa amb una probabilitat
coneguda.
, està espatllada, i retorna per tant 1 euro per fitxa amb una probabilitat
desconeguda .
fitxes. Què fer per maximitzar raonablement el guany ?