Eleccions generals neozelandeses de 2011

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eleccions generals neozelandeses de 2011
121 escons a la Cambra de Representants
26 de novembre de 2011 (2011-11-26)
Partit majoritari Partit minoritari Tercer partit
John Key Phil Goff Russel Norman i Metiria Turei
Cap de llista John Key Phil Goff Metiria Turei / Russel Norman
Candidatura Nacional Laborista Verd
Líder des de 2006 2008 2009 / 2006
Circumscripció Helensville Mount Roskill (Llista)
Escons anteriors 58 escons, 44,93% 43 escons, 33,99% 9 escons, 6,72%
Escons anteriors 58 42 9
Escons aconseguits 59 34 14
Variació escons +1 -8 +5
Vots 1.058.638 614.936 247.370
Percentatge 47,31% 27,48% 11,06%
Variació +2,38% -6,51% +4,34%
2008 Nova Zelanda 2014

Les eleccions generals neozelandeses de 2011 van tenir tenir lloc el 26 de novembre de 2011[1] i van determinar els membres de la cinquantena legislatura de la Cambra de Representants de Nova Zelanda.

121 diputats van ser electes a la Cambra de Representants de Nova Zelanda. Inicialment s'esperava que fossin 120 membres, però un escó sobresortit o overhang seat en anglès va fer necessària l'addició d'un escó. Dels 121 diputats, 70 eren de circumscripcions electorals i 51 de llistes electorals. Des del 1996 Nova Zelanda ha emprat el sistema electoral de representació proporcional mixta, donant als votants dos vots: un per un partit polític i l'altre per un candidat a la seva circumscripció electoral local. Un referèndum sobre el sistema electoral va ocórrer al mateix dia de les eleccions generals,[2] amb els votants neozelandesos per majoria votant a favor de quedar-se amb el sistema electoral de representació proporcional mixta.[3]

Un total de 3.070.847 persones estaven al cens electoral i podien votar en les eleccions, però tan sols 2.278.989 (74,21%) persones varen votar.[4] Aquesta va ser la participació electoral més baixa des de 1887. El Partit Nacional, liderat per John Key, va rebre el 47,3% dels vots per partit i 59 escons, a tan sols dos d'una majoria absoluta. El Partit Laborista, liderat per Phil Goff, va rebre tan sols el 27,5% dels vots (el seu resultat més baix des de 1928) i 34 escons, mentre que el Partit Verd va rebre l'11,1% dels vots i 14 escons (el millor resultat per un partit minoritari —això exclou el Partit Nacional i el Partit Laborista— des de 1996). Nova Zelanda Primer, que no havia guanyat cap escó en les eleccions prèvies per no haver superat la barrera electoral del 5% o una circumscripció, va retornar amb el 6,6% dels vots i vuit escons.

Els partits que formaven una aliança amb el Partit Nacional en la quaranta-novena legislatura, però, van perdre escons. ACT Nova Zelanda va rebre menys d'un terç del vot per partit que rebé el 2008, reduint els seus escons de cinc a un. El Partit Maori va veure els seus escons reduïts de cinc a tres, ja que un diputat del partit va formar un nou partit, el Partit Mana, i un altre diputat del Partit Maori va perdre en la seva circumscripció electoral contra Rino Tirikatene del Partit Laborista. Unit Futur va veure menys vots per partit, però van quedar-se amb un escó al parlament.

A l'acabar les eleccions, el Partit Nacional de nou formà aliança amb ACT i Unit Futur el 5 de desembre de 2011[5][6] i amb el Partit Maori l'11 de desembre de 2011,[7] per a formar un govern amb una majoria de set escons.

Enquestes[modifica | modifica el codi]

Representació gràfica dels resultats de les enquestes (2009-2011)

El sistema electoral neozelandès de representació proporcional mixta, en el qual el nombre d'escons parlamentaris que un partit rep es determina per quants vots de partit aquest rep, significa que les enquestes d'opinió neozelandeses usualment pronostiquen correctament els resultats d'una elecció general.

Les enquestes van ser produïdes periòdicament des de les eleccions de 2008 per MediaWorks New Zealand (3 News Reid Research), The New Zealand Herald (Herald Digipoll), Roy Morgan Research i Television New Zealand (One News Colmar Brunton) —amb algunes enquestes produïdes per Fairfax Media (Fairfax Media Research International) des del juny de 2011. El gràfic de la dreta mostra els resultats de les enquestes pels tres partits principals.

Després de les eleccions de 2008 el Partit Nacional ha pujat en popularitat, i des del 2009 s'ha regularment vist en el marge del 50-55%, amb un màxium d'un 55% l'agost de 2009 i l'octubre de 2011, abans de caure a un 51% en la setmana prèvia a les eleccions. El Partit Laborista i el Partit Verd va tenir resultats continus similars amb el 31-34% i el 7-8% respectivament fins al juliol de 2011, quan el Partit Laborista va veure resultants que queien en les enquestes, amb un 26% abans de les eleccions de 2011. La majoria de la pèrdua del Partit Laborista va afavorir al Partit Verd, qui pujà fins al 13% en l'última setmana d'enquestes. Cap altre partit regularment es veia al marge del 5% o més en aquest període.

Resultats[modifica | modifica el codi]

Partits parlamentaris[modifica | modifica el codi]

Diagrama dels escons a l'acabar les eleccions de 2011

Resultat de les eleccions a la Cambra de Representants de Nova Zelanda del 26 de novembre de 2011[8]

Partit Vots % de vots Escons
 % Canvi Circumscripció Llista Total Canvi
Nacional 1.058.636 47,31 +2,38 42 17 59 +1
Laborista 614.937 27,48 -6,50 22 12 34 -9
Verd 247.372 11,06 +4,33 0 14 14 +5
NZ Primer 147.544 6,59 +2,53 0 8 8 +8
Maori 31.982 1,43 -0,96 3 0 3 -2
Mana 24.168 1,08 +1,08 1 0 1 +1
ACT 23.889 1,07 -2,58 1 0 1 -4
Unit Futur 13.443 0,60 -0,27 1 0 1 ±0
altres partits 75.493 3,37 -3,17 0 0 0 -1[nota 1]
total 2.237.464[9] 100,00 70 51 121 -1[nota 2]
vots per partit rebutjats 19.872[9]
vots especials rebutjats 21.263[9]
vots ordinaris rebutjats 390[9]
total de vots realitzats 2.278.989[9]
participació electoral 74,21%[9]
ciutadans totals amb dret a votar 3.070.847[9]

Altres partits[modifica | modifica el codi]

Resultats dels vots per partit per
partits registrats però no representats

Partit Vots % Canvi
Conservador 59.237 2,65 +2,65
Cànnabis 11.738 0,52 +0,12
Democràtic 1.714 0,08 +0,03
Libertarianz 1.595 0,07 +0,02
Aliança 1.209 0,05 -0,03
Partits registrats però no
representats, total
75.493 3,37 -3,17

Resultats per circumscripció[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Circumscripcions electorals de Nova Zelanda
Resultats per circumscripció

Abans de les eleccions, el Partit Nacional controlava la majoria de circumscripcions electorals amb un total de 41. El Partit Laborista en tenia 20, mentre que el Partit Maori en tenia quatre, i ACT, el Partit Mana, el Partit Progressista, Unit Futur i un diputat ex-Laborista que es va fer independent en tenien un cadascun.

A l'acabar les eleccions, el Partit Nacional en guanyà un per a controlar-ne un total de 42, el Partit Laborista en guanyà tres per a controlar-ne 23, el Partit Maori en va perdre un per a controlar-ne tres, i ACT, el Partit Mana i Unit Futur tots van quedar-se amb les seves circumscripcions electorals.[10] Un candidat del Partit Nacional o del Partit Laborista quedà segon en cada circumscripció excepte per Rodney, on quedà segon el líder del Partit Conservador Colin Craig.[11]

En onze circumscripcions electorals els diputats en el càrrec van retirar-se i nous diputats foren electes. A Coromandel, North Shore, Northland, Rangitīkei, Rodney i Tāmaki, els escons van passar tots a nous diputats del Partit Nacional; a Epsom l'escó passà a un nou diputat d'ACT; i a Dunedin North i Manurewa els escons passaren a ser de nous diputats del Partit Laborista. El Partit Laborista, a més, passà a controlar la circumscripció de Te Atatū, la qual havia estat controlada per un diputat independent ex-Laborista, i Wigram on el diputat del Partit Progressista es retirà i un diputat del Partit Laborista hi guanyà.

De les cinquanta-nou circumscripcions on els diputats en el carrèc van fer campanya per reelecció, quatre van canviar de mans. A West Coast-Tasman Damien O'Connor del Partit Laborista hi guanyà per sobre de Chris Auchinvole del Partit Nacional. A Waimakariri Kate Wilkinson del Partit Nacional va quedar per sobre de Clayton Cosgrove del Partit Laborista i a Te Tai Tonga Rino Tirikatene del Partit Laborista va quedar per sobre de Rahui Katene del Partit Maori. A Christchurch Central a la nit de les eleccions el diputat del Partit Laborista Brendon Burns i la diputada del Partit Nacional Nicky Wagner van empatar amb 10.493 vots cadascun, i amb un recompte oficial Wagner guanyà per 45 vots, el qual va incrementar a 47 amb un recompte judicial.[12] Tot i perdre en les seves circumscripcions electorals, Chris Auchinvole i Clayton Cosgrave van esdevenir diputats de nou al ser electes per la llista electoral dels seus partits respectius.

La circumscripció de Waitakere a la nit de les eleccions generals va ser guanyada per Paula Bennett del Partit Nacional per sobre de Carmel Sepuloni del Partit Laborista. Amb un recompte oficial Sepuloni guanyà per 11 vots i Bennett subseqüentment va demanar un recompte judicial, el qual li va donar la victòria de nou a Bennett, per una majoria de tan sols 9 vots. Bennett fou declarada electa i Sepuloni no fou electa per la llista electoral del seu partit, ja que estava posicionada massa baixa en la llista.

Cinc circumscripcions van tenir un guanyador amb una majoria de menys de mil vots: Waitakere (9), Christchurch Central (47), Waimakariri (642), Auckland Central (717) i Tāmaki Makaurau (936).[10]

Resultat de les circumscripcions electorals neozelandeses en les eleccions de 2011[10]
Circumscripcions electorals generals
Circumscripció En el càrrec Victoriós Majoria Segon
Auckland Central
Nikki Kaye
717
Jacinda Ardern
Bay of Plenty
Tony Ryall
17.760
Carol Devoy-Heena
Botany
Jami-Lee Ross
10.741
Chao Fu-Wu
Christchurch Central
Brendon Burns
Nicky Wagner
47
Brendon Burns
Christchurch East
Lianne Dalziel
5.334
Aaron Gilmore
Clutha-Southland
Bill English
16.168
Tat Loo
Coromandel
Sandra Goudie
Scott Simpson
12.470
Hugh Kininmonth
Dunedin North
Pete Hodgson
David Clark
3.489
Michael Woodhouse
Dunedin South
Clare Curran
4.175
Joanna Hayes
East Coast
Anne Tolley
4.774
Moana Mackey
East Coast Bays
Murray McCully
14.641
Vivienne Goldsmith
Epsom
Rodney Hide
John Banks
2.261
Paul Goldsmith
Hamilton East
David Bennett
8.275
Sehai Orgad
Hamilton West
Tim Macindoe
4.418
Sue Moroney
Helensville
John Key
21.066
Jeremy Greenbrook-Held
Hunua
Paul Hutchison
16.797
Richard Hills
Hutt South
Trevor Mallard
4.825
Paul Quinn
Ilam
Gerry Brownlee
13.312
John Parsons
Invercargill
Eric Roy
6.263
Lesley Soper
Kaikōura
Colin King
11.445
Liz Collyns
Mana
Kris Faafoi
2.230
Hekia Parata
Māngere
Su'a William Sio
15.159
Claudette Hauiti
Manukau East
Ross Robertson
15.858
Kanwaljit Singh Bakshi
Manurewa
George Hawkins
Louisa Wall
8.610
Cam Calder
Maungakiekie
Sam Lotu-Iiga
3.021
Carol Beaumont
Mount Albert
David Shearer
10.021
Melissa Lee
Mount Roskill
Phil Goff
7.271
Jackie Blue
Napier
Chris Tremain
3.701
Stuart Nash
Nelson
Nick Smith
7.088
Maryan Street
New Lynn
David Cunliffe
5.190
Tim Groser
New Plymouth
Jonathan Young
4.270
Andrew Little
North Shore
Wayne Mapp
Maggie Barry
15.228
Ben Clark
Northcote
Jonathan Coleman
9.379
Paula Gillon
Northland
John Carter
Mike Sabin
11.362
Lynette Stewart
Ōhariu
Peter Dunne
1.392
Charles Chauvel
Ōtaki
Nathan Guy
5.231
Peter Foster
Pakuranga
Maurice Williamson
13.846
Sunny Kaushal
Palmerston North
Iain Lees-Galloway
3.285
Leonie Hapeta
Papakura
Judith Collins
9.890
Jerome Mika
Port Hills
Ruth Dyson
3.097
David Carter
Rangitata
Jo Goodhew
6.537
Julian Blanchard
Rangitīkei
Simon Power
Ian McKelvie
9.382
Josie Pagani
Rimutaka
Chris Hipkins
3.286
Jonathan Fletcher
Rodney
Lockwood Smith
Mark Mitchell
12.222
Colin Craig
Rongotai
Annette King
9.047
Chris Finlayson
Rotorua
Todd McClay
7.357
Stephanie Chadwick
Selwyn
Amy Adams
19.451
Jo McLean
Tāmaki
Allan Peachey
Simon O'Connor
17.786
Nick Bakulich
Taranaki-King Country
Shane Ardern
15.089
Rick Barker
Taupō
Louise Upston
14.115
Frances Campbell
Tauranga
Simon Bridges
17.264
Deborah Mahuta-Coyle
Te Atatū
Chris Carter
Phil Twyford
5.416
Tau Henare
Tukituki
Craig Foss
9.660
Julia Haydon-Carr
Waikato
Lindsay Tisch
14.198
Kate Sutton
Waimakariri
Clayton Cosgrove
Kate Wilkinson
642
Clayton Cosgrove
Wairarapa
John Hayes
7.135
Michael Bott
Waitakere
Paula Bennett
9
Carmel Sepuloni
Waitaki
Jacqui Dean
14.143
Barry Monks
Wellington Central
Grant Robertson
6.376
Paul Foster-Bell
West Coast-Tasman
Chris Auchinvole
Damien O'Connor
2.539
Chris Auchinvole
Whanganui
Chester Borrows
5.046
Hamish McDouall
Whangarei
Phil Heatley
12.447
Pat Newman
Wigram
Jim Anderton
Megan Woods
1.500
Sam Collins
Circumscripcions electorals maoris
Circumscripció En el càrrec Victoriós Majoria Segon
Hauraki-Waikato
Nanaia Mahuta
5.935
Angeline Greensill
Ikaroa-Rāwhiti
Parekura Horomia
6.541
Na Raihania
Tāmaki Makaurau
Pita Sharples
936
Shane Jones
Te Tai Hauāuru
Tariana Turia
3.221
Soraya Peke-Mason
Te Tai Tokerau
Hone Harawira
1.165
Kelvin Davis
Te Tai Tonga
Rahui Katene
Rino Tirikatene
1.475
Rahui Katene
Waiariki
Te Ururoa Flavell
1.883
Annette Sykes

Resultats de llista[modifica | modifica el codi]

En la taula següent es mostren per partit els candidats que van esdevenir diputats a través de la llista electoral del partit i no pas a través de guanyar en una circumscripció. El número al costat de cada diputat indica la seva posició a la llista del seu partit. Cap altre partit aconseguí tenir candidats de llista degut al baix percentatge de vots per partit que van rebre.

Nacional
Laborista
Verd
NZ Primer
Lockwood Smith (3)
Chris Finlayson (9)
David Carter (10)
Tim Groser (12)
Steven Joyce (13)
Hekia Parata (18)
Michael Woodhouse (31)
Melissa Lee (34)
Kanwal Singh Bakshi (35)
Jian Yang (36)
Alfred Ngaro (37)
Katrina Shanks (38)
Paul Goldsmith (39)
Tau Henare (40)
Chris Auchinvole (43)
Jackie Blue (46)
Cam Calder (50)
David Parker (4)
Maryan Street (7)
Clayton Cosgrove (8)
Sue Moroney (10)
Charles Chauvel (11)
Jacinda Ardern (13)
Andrew Little (15)
Shane Jones (16)
Darien Fenton (18)
Moana Mackey (19)
Rajen Prasad (20)
Raymond Huo (21)
Metiria Turei (1)
Russel Norman (2)
Kevin Hague (3)
Catherine Delahunty (4)
Kennedy Graham (5)
Eugenie Sage (6)
Gareth Hughes (7)
David Clendon (8)
Jan Logie (9)
Steffan Browning (10)
Denise Roche (11)
Holly Walker (12)
Julie Anne Genter (13)
Mojo Mathers (14)
Winston Peters (1)
Tracey Martin (2)
Andrew Williams (3)
Richard Prosser (4)
Barbara Stewart (5)
Brendan Horan (6)
Denis O'Rourke (7)
Asenati Taylor (8)

Costs electorals[modifica | modifica el codi]

El 21 de març de 2012 la Comissió Electoral va produir un reportatge sobre els costs electorals de cada partit en les seves campanyes entre el 26 d'agost i el 25 de novembre de 2011.[13] Les figures estan en dòlars neozelandesos.

Partit Cost total Vots per partit rebuts Cost per vot
Nacional 2.321.216$ 1.058.636 2,19$
Conservador 1.878.337$ 59.237 31,71$
Laborista 1.789.152$ 614.937 2,91$
Verd 779.618$ 247.372 3,15$
ACT 617.035$ 23.889 25,83$
NZ Primer 155.903$ 147.544 1,06$
Maori 72.173$ 31.982 2,26$
Mana 60.082$ 24.168 2,49$
Democràtic 34.676$ 1.714 20,23$
Unit Futur 27.719$ 13.443 2,06$
Cànnabis 4.003$ 11.738 0,34$
Libertarianz 2.760$ 1.595 1,73$
Aliança 2.407$ 1.209 1,99$
Total/mitjana 7.745.081$ 2.237.464 3,46$

Imparcialitat dels mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Un estudi de la Universitat Massey publicat el novembre de 2012 va suggerir que la cobertura dels diaris era favorable al Partit Nacional i a John Key. En els trenta dies precendint les eleccions generals, els quatre grans diaris neozelandesos —The New Zealand Herald, el Herald on Sunday, el Dominion Post i The Sunday Star-Times— van imprimir fotografies de Key un 72% més que fotografies del seu oponent, Phil Goff, i hi havia dos vegades més text sobre el Partit Nacional i Key que del Partit Laborista i Goff.[14]

Canvis de lideratge després de les eleccions[modifica | modifica el codi]

Pel partit ACT els resultats mediocres de les eleccions (1,1% del vot per partit, cap diputat de llista, tan sols 1 diputat) van resultar en el líder Don Brash dimitint com a líder del partit, dient que es culpava a si mateix pel pèssim resultat del partit.[15]

El 29 de novembre el líder del Partit Laborista Phil Goff i la líder segona Annette King va dimitir en un míting del partit i això seria efectiu a partir del 13 de desembre de 2011.[16] Després d'una campanya per al lideratge de dues setmanes, David Shearer, de líder segon Grant Robertson, van guanyar la confiança dels diputats del partit per sobre de la candidatura de David Cunliffe i Nanaia Mahuta.[17]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. La reducció d'un diputat es deu al fet que el Partit Progressista no participà en les eleccions.
  2. La reducció d'un escó es deu a la reducció dels escons «sobresortits», amb el Partit Maori guanyant tres escons de circumscripció tot i tenir un vot pel partit que els hagués donat tant sols dos escons si no haguessin guanyat en cap circumscripció.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Trevett, Claire: «Key confirms election date». The New Zealand Herald. [Publicació: 02/02/2011.] [Consulta: 23/01/2013.]
  2. (anglès) «MMP referendum to be held with 2011 election». The New Zealand Herald. [Publicació: 20/10/2009.] [Consulta: 23/01/2013.]
  3. (anglès) «Overall Results - 2011 Referendum on the Voting System». Comissió Electoral. [Consulta: 23/01/2013.]
  4. (anglès) «Party Votes and Turnout by Electorate». Comissió Electoral. [Consulta: 23/01/2013.]
  5. (anglès) «National gets the numbers it needs with deals». Television New Zealand. [Publicació: 05/12/2011.] [Consulta: 23/01/2013.]
  6. (anglès) Romanos, Amelia: «National nails down support». The New Zealand Herald. [Publicació: 05/12/2011.] [Consulta: 23/01/2013.]
  7. (anglès) «National and Maori Party back in business together». Television New Zealand. [Publicació: 11/12/2011.] [Consulta: 23/01/2013.]
  8. «Official Count Results – Overall Status». Comissió Electoral. [Consulta: 04/08/2012].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 «Party Votes and Turnout by Electorate – Statistics – 2011 General Election». Comissió Electoral. [Consulta: 04/08/2012].
  10. 10,0 10,1 10,2 (anglès) «Official Count Results -- Electorate Status». Comissió Electoral. [Consulta: 23/01/2013.]
  11. (anglès) Young, Audrey: «10 things you didn't know about the election results». The New Zealand Herald. [Publicació: 29/11/2011.] [Consulta: 23/01/2013.]
  12. (anglès) Chapman, Kate: «Recount confirms Christchurch central seat». Stuff.co.nz. [Publicació: 14/12/2011.] [Consulta: 23/01/2013.]
  13. (anglès) «Party expense returns - Election '11». Comissió Electoral. [Consulta: 23/01/2013.]
  14. (anglès) «Election coverage biased towards Key, National - study». 3 News. [Publicació: 27/11/2012.] [Consulta: 23/01/2013.]
  15. (anglès) «ACT wins Espom, Don Brash resigns». Radio New Zealand. [Publicació: 27/11/2011.] [Consulta: 23/01/2013.]
  16. (anglès) «Labour leadership battle begins as Phil Goff quits». Radio New Zealand. [Publicació: 27/11/2011.] [Consulta: 23/01/2013.]
  17. (anglès) Garner, Duncan: «Shearer routs Cunliffe for Labour leadership». 3 News. [Publicació: 13/11/2011.] [Consulta: 23/01/2013.]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]