Ercole contro i tiranni di Babilonia
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Domenico Paolella |
| Protagonistes | |
| Producció | Fortunato Misiano |
| Guió | Luciano Martino i Domenico Paolella |
| Música | Angelo Francesco Lavagnino |
| Fotografia | Augusto Tiezzi  |
| Muntatge | Jolanda Benvenuti |
| Vestuari | Walter Patriarca |
| Maquillatge | Massimo Giustini |
| Productora | Romana Film (en)  |
| Distribuïdor | Cosmopolis Films i les Films Marbeuf |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1964 |
| Durada | 94 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | pèplum |
| Lloc de la narració | Orient Mitjà |
       | |
Ercole contro i tiranni di Babilonia és un pèplum italià dirigit per Domenico Paolella el 1964.
Argument[modifica]
De resultes de l'atac al seu vaixell, la reina Hespèria és feta presonera, així com els altres passatgers, pels tres tirans de Babilònia: Assur, Salmanassar i Tanit, la seva germana. Tots tres es preparen per vendre els seus captius com esclaus, ignorant que al lot es troba una reina.[1]
Repartiment[modifica]
- Rock Stevens/Peter Lupus: Hèrcules
- Helga Line: Thanit
- Mario Petri: Phaleg rei dels Assiris
- Anna-maria Polani: Hespèria reina dels Hellens
- Livio Lorenzon: Salmanassar
- Tullio Altamura: Assur
- Franco Balducci: Moksor
- Rosy De Leo: l'esclava Gilda
- Andrea Scotti: un jove pastor
- Diego Pozzetto: Behar
- Mirko Valentin: Glicon
- Diego Michelotti: Crissipo
- Eugenio Bottai: Ministre d'Assur
- Emilio Messina: lluitador
- Pietro Torrisi: lluitador
- Gilberto Galimberti: lluitador
- Amerigo Santarelli: lluitador
- Puccio Ceccarelli: lluitador
Referències[modifica]
- ↑ «Ercole contro i tiranni di Babilonia». The New York Times.