Ermakovita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralErmakovita
Fórmula química(NH₄)(As₂O₃)₂Br
Localitat tipusRavat Kishlak, Districte d'Ayni, Província de Sughd, Tadjikistan
Classificació
Categoriaòxids
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Grup puntual6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal
Grup espacialp6/mmm
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2020-054 Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació2020
SímbolEkv Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'ermakovita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom de Nikolai P. Ermakov (Moscou, Rússia, 1 de maig de 1913 - 1993), professor de mineralogia i fundador del Museu de Ciències de la Terra de la Universitat Estatal de Moscou (Rússia).

Característiques[modifica]

L'ermakovita és un òxid de fórmula química (NH₄)(As₂O₃)₂Br. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2020, sent publicada en el mes d'octubre de 2022.[2] Cristal·litza en el sistema hexagonal. És l'anàleg amb brom de la mauriziodiniïta.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 5525/1.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a Ravat Kishlak, dins el districte d'Ayni (Província de Sughd, Tadjikistan), on es troba en forma de cristalls tabulars o prismàtics, hexagonals, de fins a 200 μm, sent aquest l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències[modifica]

  1. «Ermakovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 març 2022].
  2. Karpenko, Vladimir Yu; Pautov, Leonid A.; Siidra, Oleg I.; Mirakov, Mirak A.; Zaitsev, Anatoly N.; Plechov, Pavel Yu; Makhmadsharif, Saimudasir «Ermakovite (NH4)(As2O3)2Br, a new exhalative arsenite bromide mineral from the Fan-Yagnob coal deposit, Tajikistan». Mineralogical Magazine, 87, 1, febrer 2023, pàg. 69–78. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2022.116 [Consulta: 31 març 2023].