Jean-François Marmontel: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Robot inserta {{Autoritat}} i {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Jean-Francois Marmontel
Línia 19: Línia 19:
*{{EB1911}}
*{{EB1911}}


==Enllaços externs==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* {{Internet Archive author}}
* {{Internet Archive author}}
*{{gutenberg author |id=Jean-François+Marmontel |name=Jean-François Marmontel}}
*{{gutenberg author |id=Jean-François+Marmontel |name=Jean-François Marmontel}}
Línia 25: Línia 26:


{{Authority control|VIAF=7393886}}
{{Authority control|VIAF=7393886}}
{{Autoritat}}



[[Categoria:Escriptors francesos]]
[[Categoria:Escriptors francesos]]

Revisió del 05:33, 17 gen 2015

Jean-François Marmontel

Jean-François Marmontel (11 de juliol de 1723 – 31 de desembre de 1799) va ser un historiador francès i escriptor, era un membre del moviment de l'Enciclopèdia francesa.

Biografia

Nasqué a Bort, Llemotges (actualment a Corrèze).Estudià als jesuïtes a Mauriac. El 1745 seguint Voltaire, marxà a París cercant èxit en la literatura. Des de 1748 fins 1753 va escriure diverses tragèdies (Denys le Tyran (1748); Aristomene (1749); Cleopâtre (1750); Heraclides (1752); Egyptus (1753)), d'un`xit relatiu.

Va escriure una sèrie d'articles per l'Encyclopédie. També va escriure diverses òperes còmiques com Sylvain (1770) i Zémire et Azore (1771). va ser partidari de Piccinni. El 1758 obtingué el patrocini de Madame de Pompadour i gràcies a ella va escriure al Le Mercure, els seus famososo Contes moraux. Va ser escollit membre de l'Académie française el 1763. El 1767 pulicà Bélisaire i Les Incas (1777) sobre les crueltats fetes pels espanyols a Amèrica.

Va ser nomenat historiògraf de França (1771). Marmontel es varetirar durant el "Regnat delTerror" de la revolució francesa a Evreux i després a Abloville (prop de Saint-Aubin-sur-Gaillon). Encara va escriure Memoires d'un pere (4 volums, 1804) amb les biografies de Jean Baptiste Massillon fins Honoré Mirabeau.

Era masó i membre de la lògia Les Neuf Sœurs.

Notes

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-François Marmontel