Carole Roussopoulos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarole Roussopoulos

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 maig 1945 Modifica el valor a Wikidata
Lausana (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 octubre 2009 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Sion (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
ParentsCallisto Mc Nulty (en) Tradueix (neta) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1032365 Allocine: 5670 Allmovie: p652549 TMDB.org: 1399654 Modifica el valor a Wikidata

Carole Roussopoulos, nascuda amb el nom de Carole de Kalbermatten (Lausana, 25 de maig de 1945 − Sion, 22 d'octubre de 2009), és una cineasta feminista, pionera en el terreny del vídeo i la realització del documental francès.

Biografia[modifica]

La seva infància transcorre a Sion (Suïssa) i després se'n va a Lausanne a estudiar. L'any 1967 es trasllada a París, on treballa per la revista Vogue. Al cap de pocs anys s'endinsa en temes de vídeo i cinema, àmbits en els quals se sent còmoda i on s'hi establirà definitivament, esdevenint així una activista feminista pionera del vídeo fins a la fi dels seus dies.

Creació cinematogràfica i militància[modifica]

L'any 1969 Jean Genet li aconsella adquirir el Portapack de Sony. Es tracta del primer sistema d'enregistrament de vídeo analògic amb un sistema de bateries que es poden portar i manejar per una sola persona. Rossopoulos li segueix el consell i esdevé la primera dona en apodar-se d'aquest gadget tecnològic, però la seguiran moltes altres directores: "En l'estela del Maig del 68 i els Estats Generals del Cinema, el cinema intervencionista també reneix de les cendres amb el desig de filmar la realitat tal com succeeix i actuar sobre els moviments de protesta. En aquest context efervescent i activista, diverses directores de cinema s'apropien dels nous recursos cinematogràfics, en particular del vídeo, utilitzant les càmeres Sony Portapak. D'aquesta manera, acompanyen la història i la lluita de les dones i es fan càrrec de la seva pròpia representació. Igual que Virginia Woolf va exigir "una habitació pròpia", les feministes exigiren "una càmera pròpia ', i en feren d'aquest acte un acte de renaixement."[1]

Juntament amb el seu marit, el pintor Paul Roussopoulos, funden el primer col·lectiu activista de vídeo: Video Out. D'aquesta manera, en ple període de protesta social, la cineasta donarà veu a través de les seves filmacions a la gent que solia estar silenciada pels mitjans escrits o la televisió, com les dones, els treballadors, els immigrants, els homosexuals, les prostitutes, etc. "Va dedicar bona part del seu treball a enregistrar les successiver onades de l'activistme feminista i d'altres moviments socials"[2]

De 1973 a 1976, Carole Roussopoulos ensenya vídeo a l'Université de Vincennes de París, actualment desapareguda. Durant aquest període, també introdueix a Delphine Seyrig al vídeo, amb qui realitzarà Maso et Miso vont en bateau (1976) i S.C.U.M Manifesto (1976), sobre el Manifest de l'Organització per a l'Extermini dels Homes.

El 1982 promou la creació del Centre Audiovisual Simone de Beauvoir, juntament amb Delphine Seyrig i Iona Wieder. La finalitat d'aquest centre és d'identificar, conservar, difondre i promoure tot el material audiovisual relatiu als drets i les lluites de les dones, així com les creacions audiovisuals d'artistes femenines, amb el propòsit de crear així un arxiu audiovisual del moviment de les dones.

De 1986 a 1994, Roussopoulos dirigeix l'Entrepôt a París, cinéma d'art i assaig creat per Frédéric Mitterrand.

Reconeixements[modifica]

L'Associació francesa Carole Roussopoulos, dirigida per Hélène Fleckinger, creada en la memòria de la directora, s'encarrega de la promoció i difusió de les seves pel·lícules. L'any 2007, la Cinémathèque Française li dedica un cicle i el 2015 la 23a edició de la Mostra Internacional de Films de Dones en programa una retrospectiva.

Filmografia[modifica]

1970
  • Genet parle d'Angela Davis, pertanyent a la col·lecció del Museu Nacional d'art modern / Centre Georges-Pompipou.
  • 1971

  • Le F.H.A.R (Front Homosexuel d'Action Révolutionnaire)
  • 1972
  • Gabrielle Nanchen
  • Munich
  • 1973
  • Y a qu'à pas baiser
  • LIP: Monique
  • LIP: la marche de Besançon
  • L'enterrement de Mahmoud AL Hamchari
  • Action Autoportrait(s) de Gina Pane
  • 1974
    1975
    • Action Death Control de Gina Pane
    • La marche du retour des femmes à Chypre
    • Les Prostituées de Lyon parlent
    • La marche des femmes à Hendaye
    • Les mères espagnoles
    1976
    • S.C.U.M. Manifesto
    • Maso et Miso vont en bateau
    • LIP: Monique et Christiane
    • LIP: Jacqueline et Marcel
    1978
    • Le Viol: Anne, Corinne, Annie, Brigitte, Josyane, Monique et les autres…
    • Point d'émergence: Aline Gagnaire
  • Point d'émergence: Charlotte Calmis
    • Point d'émergence: Vera Pagava
    1980
  • Le juge et les immigrés
  • 1982
    • Ça bouge à Mondoubleau
    • Ça bouge à Vendôme
    • Flo Kennedy: portrait d'une féministe américaine
    • Profession: agricultrice
    • S.O.S. j'accouche
    1983
    • Yvonne Netter, avocate
    • Paroles d'assistantes maternelles
    1984
    • Profession: conchylicultrice
    • Pionnières et dictionnaires du cinéma 1900-1960
    • Gagner sa vie
    • Colette Auger: une nouvelle loi sur le nom
    • Femmes d'immigrées de Gennevilliers
    • La mort n'a pas voulu de moi : portrait de Lotte Eisner
    • Une journée ordinaire de Christine Ockrent
    1985
    • Y'a vraiment des gens qui vivent avec très peu
    • Ras le bol sous les ponts de paris
    • Les travailleuses de la mer
    • Les cavistes nouveaux sont arrivés
    • Quand les parents s'en mêlent
    1986
    • La drogue on peut s'en sortir, disent-elles
    • L'égalité professionnelle, ça bouge
    1987
    • L'égalité professionnelle: ça avance dans les transports
    • Les clés de Mauzac
    1988
    • L'inceste, la conspiration des oreilles bouchées
    • Nouvelles qualifications: les entreprises innovent avec des jeunes
    1989
    • La ballade des quartiers / parole d'en France
    1990
    • Nous femmes contre vents et marées
    • Jouer le jeu - côté cour
    1991
    • Mort des malades, souffrance des soignants
    1992
    • Mort des malades, souffrance des médecins
    • L'inceste: lorsque l'enfant parle
    1993
    • Mort des malades, souffrance des familles
    • Les hommes invisibles
    • L'accueil temporaire des personnes âgées ou le répit des familles
    1994
    • La drogue… Non merci: drogues images prévention
    1996
    • Être avec
    • L'accueil familiar: vieillir comme chez soi
    • En équipe avec le malade
    1997
    • Les violences du silence
    • Notre printemps
    1998
    • Les murs du silence: agressions sexuelles en institutions
    • Vivre en petite unité
    • Le parrainage: une main tendue
    • Je vis en maison de retraite
    1999
    • Souvenirs pour un avenir
    • Quand les jours sont comptés…
    • Debout! Une histoire du mouvement de libération des femmes 1970-1980
    2000
    • L'accueil de jour
    • Paroles de résidents
    • Jour après jour
    2001
    • Cinquantenaire du Deuxième sexe 1949-1999 (co-realitzat amb Christine Delphy)
    • Vieillir et mourir accompagné: grand âge et soins palliatifs
    2002
    • Marchons avançons résistons en Suisse Romande
    • Vieillir en liberté
    • Donner c'est aimer
    2003
    • Viol conjugal, viol à domicile
    • Bénévole tout simplement: un rien de temps qui change la vie
    • Qui a peur des Amazones?
    • Il faut parler: portrait de Ruth Fayon
    2004
    • L'écoute ! Une aventure: la main tendue
    • Le jardin de Lalia: des microcrédits pour les femmes maliennes
    • Familles d'ici, familles d'ailleurs
    • L'Europe, parlons-en…
    2005
    • Inceste, brisons le silence !
    • Les années volées
    2006
    • Je suis un être humain comme les autres
    • Sans voix… Mais entendus! Un hommage aux soins palliatifs
    • Pour vous les filles !
    2007
    • Quand les parents en parlent
    • Femmes mutilées, plus jamais !
    • Des fleurs pour Simone de Beauvoir
    • La maison: un espoir, une vie
    2008
    • Mariages forcés, plus jamais !
    • L'eau et les rêves
    2009
    • Ainsi va la vie. Cancer: de la peur à l'espoir
    • Pramont: une deuxième chance !
    • Delphine Seyrig, un portrait

    Referències[modifica]

    1. «Centre Simone de Beauvoir» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-02-22. [Consulta: Abril 2015].
    2. «Programa Mostra Internacional Films de Dones Barcelona - Abril / Maig 2015». [Consulta: Abril 2015].

    Enllaços externs[modifica]