Sant Esteve de Bretui
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | segle XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 1.064 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bretui (Pallars Sobirà) | |||
| Localització | Plaça de l'Església, Bretui | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 25390 | |||
| Activitat | ||||
| Categoria | Església sufragània de Sant Martí de Montcortès | |||
| Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars Sobirà | |||
| Festivitat | Sant Esteve | |||
Sant Esteve de Bretui és l'església sufragània del poble de Bretui, de l'antic terme municipal de Montcortès de Pallars, i de l'actual de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà.
Està situada en el mateix poble de Bretui, a la part central-occidental d'aquesta petita població.
Descripció[modifica]
Església d'una sola nau, coberta amb volta de canó i flanquejada de capelles laterals, capçalera a ponent i façana a llevant on s'obre la porta d'arc de mig punt que, per sobre, presenta un petit òcul.[1]
A l'angle Sud-est s'aixeca una esvelta torre campanar, rematada per un xapitell. Els murs exteriors són de pedra vista, sense desbastar, excepte la part alta del campanar, que és arrebossat.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Sant Esteve del Baix Pallars». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 13 març 2019].
Bibliografia[modifica]
- DALMAU i Argemir, Delfí: Campanars parroquials de torre de Catalunya, pàg. 709. Lliçà de Vall, 2014. pdf.
- Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7.
- MADOZ, Pascual: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. IV, pàg. 439. Establecimiento literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti, Madrid, 1846. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz, vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Montcortès de Pallars». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
Enllaços externs[modifica]
- Sant Esteve de Bretui en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya