Henri Duclos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHenri Duclos
Biografia
Naixement19 agost 1902 Modifica el valor a Wikidata
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r març 1984 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Activitat
Ocupaciómetge Modifica el valor a Wikidata
Premis

Henri Duclos[1] (Limós, 19 d'agost del 1902 - ?, 1 de març del 1984) va ser un metge i escriptor en llengua francesa, rossellonès d'adopció. Fou cap del servei d'electroradiologia[2] dels hospitals de Perpinyà (1936-1967).

Biografia[modifica]

Es doctorà en medicina a la Facultat de Medicina de París el 1927. Després de treballar un temps com a ajudant[3] a la secció de radiologia de l'Hospital Laennec de París (fins al 1936), va ser cap de radiologia de l'hospital de Sant Joan de Perpinyà. Durant la Segona Guerra Mundial, i juntament amb el doctor André Benech -director de l'hospital- va ser detingut pels alemanys[4] el 8 de juny del 1944 i internat als camps de concentració de Theresienstadt[5] i Neuengamme[6] on redactà el poemari Chemin de croix. Acabada la guerra, fou guardonat[7] pel seu paper en la resistència francesa.

Gran amant de la literatura (la seva tesi doctoral analitzava Anton Txékhov com a metge i escriptor), conreà la literatura en francès publicant novel·les als anys vint i trenta del segle XX, assaigs (com una biografia de René Laënnec), obres de caràcter religiós després de la guerra i poesia tot al llarg de la seva vida. A més de llibres, va fer articles de revista[8] especialment a la nord-catalana La Tramontane, i deixà inèdita[2] una autobiografia (Le grand pari, 1966). Va ser "Mestre de Jocs" o Maître ès Jeux[9] del Jòcs Florals occitans del 1962. També fou membre de la "Compagnie Littéraire du Genêt d'Or", la secció francesa dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or i, juntament amb en Carles Grandó, en va ser nomenat[2] secretari perpetu; En l'actualitat (2013), als Jocs Florals de la "Compagnie"[10] s'hi atorga un premi "Henri Duclos" ofert pel "Rotary Club", entitat a què Duclos havia[11] estat vinculat. El compositor Martin Garcias havia musicat per a veu i piano la seva poesia Offrande (Perpinyà, 1940?[12]).

El 1970[13] era conservador[5] del Museu Petiet, del seu Limós natal.

La seva actuació literària i cívica fou reconeguda amb diverses distincions: un premi de l'Acadèmia Francesa, el grau d'oficial de la Legió d'Honor, i la Creu de Guerra 1939-1945.

Obres[modifica]

(selecció)

Bibliografia[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. Henri-Bernard de noms de fonts (Antone Tchekhov..., 1927, portada)
  2. 2,0 2,1 2,2 «Henri Duclos, al web de la Gran Enciclopèdia Catalana». [Consulta: 1r novembre 2013].
  3. Andresen, Albert F. R. «What is an “Intractable” peptic ulcer?». The American Journal of Digestive Diseases, Vol. 3, núm. 4, abril 1936.
  4. «Història de l'Hospital de Sant Joan de Perpinyà» (en francès). [Consulta: 1r novembre 2013].
  5. 5,0 5,1 «Les personnalités limouxines» (en francès). Arxivat de l'original el 2013-11-11. [Consulta: 1r novembre 2013].
  6. Hom pot trobar nombroses referències al doctor Duclos en el relat autobiogràfic que de l'estada a Neuengamme va fer l'occitanista i sacerdot Josèp Salvat ( Mon diurnal de la deportacion 1944-1945 (en francès i occità), 1975 [Consulta: 1r novembre 2013].  Arxivat 2013-11-11 a Wayback Machine.), incloent viscuts relats del procés de creació del poemari Chemin de croix, que posteriorment es publicaria amb els textos d'ambdós (en francès de Duclos, en occità de Salvat)
  7. «Metges condecorats per les seves activitats a la Resistència». Arxivat de l'original el 2013-11-11. [Consulta: 1r novembre 2013].
  8. També publicà, en la seva joventut, crítiques literàries: «Le voyage de M. Renan [d'André Thérive]». La Revue critique des idées et des livres, Tom XXXIV, n. 202, juillet 1922, pàg. 419-421.
  9. Recueil de l'Académie des Jeaux Floraux 1965. Toulouse: Académie des Jeux Floraux, 1965 [Consulta: 11 novembre 2013].  Arxivat 2013-11-11 a Wayback Machine. pàg. 7
  10. «Palmarès 2013 de la Compagnie Littéraire du Genêt d'Or» (en francès). Arxivat de l'original el 2013-11-11. [Consulta: 1r novembre 2013].
  11. Duclos va ser governador 1951-1952 del districte rotari 72, amb base a Perpinyà ( 1951 Proceedings: Forty-Second Annual Rotary Convention. Atlantic City: Rotary International, 1951.  p. 172). Anys després, aquest govern recaigué en un altre metge perpinyanenc, Jordi Baillat.
  12. «Offrande, al CCUC».
  13. «Répertoire et bibliographie des collections d'Archéologie nationale antique conservées dans les musées français». Gallia, 28-2, 1970, pàg. 466.