Mary Dixon Kies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMary Dixon Kies
Biografia
Naixement21 març 1752 Modifica el valor a Wikidata
Killingly (Connecticut) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort1r gener 1837 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódissenyador tèxtil, inventora, teixidora Modifica el valor a Wikidata
Premis

Mary Dixon Kies (Killingly, Connecticut, 21 de març de 1752Brooklyn, Nova York, 1837) fou una inventora americana. Va ser la primera dona estatunidenca a demanar i obtenir una patent. Va ser el maig de 1809 per a una nova tècnica de teixir palla amb seda i fil per fer barrets.[1][2][3]

Biografia[modifica]

Vida familiar[modifica]

El pare de Mary, John Dixon, era un granger nascut el 1679 a l'Ulster, Irlanda. La seva mare era Janet Kennedy. Mary Dixon es va casar amb Isaac Pike I, i van tenir un fill. Havent enviudat, es va casar amb John Kies, que va morir el 1813. Aleshores va viure amb el seu segon fill, Daniel Kies, a Brooklyn, Nova York, fins que va morir als 85 anys.[4]

Carrera[modifica]

A causa de les Guerres napoleòniques, els Estats Units havien embargat tot el comerç amb França i Gran Bretanya, i va caldre elaborar barrets de fabricació nord-americana per substituir la barreteria europea. La indústria del teixit de palla va omplir aleshores el buit, amb un gran volum de negoci.[5]

Mary Kies no va ser la primera dona nord-americana que va innovar en la fabricació de barrets. L'any 1798, Betsy Metcalf, de Nova Anglaterra, havia inventat un mètode per trenar palla que es va fer molt popular i va generar una nova indústria; els bonets de palla es podien fer a casa amb recursos locals, de manera que la població femenina va poder treballar en l'àmbit domèstic. Segons la Llei de patents de 1790, Betsy Metcalf podria haver sol·licitat una patent, però com la majoria de les dones de l'època, que no podien tenir legalment propietats ni tampoc fer contractes, va optar per no fer-ho. Mary Kies, però, va trencar aquest patró el maig de 1809 i es va acollir a la llei que permetia que permetia a qualsevol persona o persones requerir la protecció dels seus mètodes o dissenys.[6][7]

La tècnica de Kies va resultar valuosa per fer gorres de treball rendibles i, de retruc, va reforçar l'economia del barret de Nova Anglaterra, que havia trontollat a causa de la Llei d'embargament comercial de 1807. L'Oficina de Patents que contenia la seva va ser destruïda en un incendi el 1836.[4][8]

Llegat[modifica]

El 1965 es va alçar un monument en honor seu al Vell Fossar de South Killingly.[9] El 2006 va ser inclosa al Saló de la fama dels inventors nacionals (NIHF).[10][2]

Referències[modifica]

  1. «Mary Kies Became the First Woman to Receive a U.S. Patent». America's Story from America's Library. Library of Congress. [Consulta: 3 maig 2018].
  2. 2,0 2,1 «Mary Dixon Kies» (en anglès). NIHF. National Inventors Hall of Fame. [Consulta: 9 febrer 2022].
  3. «Mary Dixon Kies (1752-1837)» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 9 febrer 2022].
  4. 4,0 4,1 «Mary (Dixon) Kies, America's First Female Patent Holder». Arxivat de l'original el 2007-04-27. [Consulta: 14 maig 2007].
  5. «5 maig 1809: Hats Off to First U.S. Woman Patent-Holder». [Consulta: 7 setembre 2015].
  6. «Young and Brave: Girls Changing History». Nwhm.org. Arxivat de l'original el 2017-05-05. [Consulta: 27 maig 2016].
  7. Blakemore, Erin. «Meet Mary Kies, America’s First Woman to Become a Patent Holder» (en anglès). Smithsonian Magazine, 05-05-2016. [Consulta: 9 febrer 2022].
  8. «Process for Weaving Straw». Invention Dimension. Massachusetts Institute of Technology. Arxivat de l'original el 2007-07-14. [Consulta: 14 febrer 2007].
  9. «Killingly Historical and Genealogical Society - Mary (Dixon) Kies» (en anglès americà). www.killinglyhistorical.org. [Consulta: 8 desembre 2021].
  10. «Women of Innovation | National Inventors Hall of Fame». Invent.org, 21-11-2013. Arxivat de l'original el 2016-08-13. [Consulta: 27 maig 2016].