Vés al contingut

Estàtua d'Amenemhet III (Berlín)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaEstàtua d'Amenemhet III

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escultòrica Modifica el valor a Wikidata
Creacióc. 1800 aC
Data de descobriment o invenció1854 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de descobrimentMemfis Modifica el valor a Wikidata
Materialgranodiorita Modifica el valor a Wikidata
Mida191 (alçària) × 56 (amplada) × 59 (gruix) cm
Localització
Col·leccióStaatliche Museen (Berlín)
Museu Egipci de Berlín (Berlín-Mitte) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariÄM 1121 Modifica el valor a Wikidata
Estàtua d'Amenemhet III

L'Estàtua d'Amenemhet III, que ara encara és al Museu Egipci de Berlín (núm. inv. 1121), la va trobar el 1854 Joseph Hekekyan (1807-1875) a Memfis, Egipte.[1] La va comprar per al Museu Egipci berlinés al 1855. L'estàtua és una de les peces més destacades d'aquest museu i una de les escultures més destacades de l'Antic Egipte en general.[2]

L'estàtua és de granodiorita i fa dos metres d'alçada, tot i que li manquen els peus i el braç esquerre. Mostra el rei de l'Imperi Mitjà, Amenemhet III, dempeus en posició d'oració, amb els braços al llarg del cos i les mans amb els palmells damunt les cuixes. Duu el tocat nemes i un drap llarg amb un cinyell amb fins brodats penjant, adornat en l'orla amb cobres solars. El nom del tron del rei encara es conserva al nus del cinyell. En la Dinastia XIX, l'estàtua fou regravada en resina pel rei Merenptah. Els seus noms i títols són al pilar posterior, però quan Merenptah la usurpà, en retocà la cara i tota l'estàtua la va recobrir amb guix i pintura.[3]

El rostre mostra un rei sense edat. Hi ha dos tipus d'estàtues contemporànies que representen aquest rei. Moltes estàtues mostren un rostre madur amb clars signes de vellesa, mentre que altres segueixen l'estil tradicional amb trets més joves, de plenitud física. L'estàtua de Berlín pertany clarament al darrer tipus.[4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. David Jeffreysː The Hekeyan Papers and other sources for the survey of Memphis, The Survey of Memphis VII, Londres 2010, ISBN 978-0-85698-192-0, 89, 177-178, fig. 37.
  2. Simon Connor: Être et paraître, Statues royales et privées de la fin du Moyen Empire et de la Deuxième Période intermédiaire (1850-1550 av. J.-C.), London 2020, ISBN 978-1906137663, 272, pl. 132.
  3. Klaus Finneiserː Standfigur des Königs Amenemhet III, in Karl-Heinz Priese (ed.)ː Ăgyptisches Museum, Mainz 1991, ISBN 9783805311847, núm. 29.
  4. Simoon Connorː The Statue of the Steward Nemtyhotep (Berlin ĂM 15700) and some considerations about Royal and Private Portrait under Amenemhat III, in G. Miniaci, W. Grajetzki (eds)ː The World of Middle Kingdom Egypt (2000-1550 BC) I, London 2015 ISBN 978-1-906137-43-4, 57-59