Andrea Schorta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAndrea Schorta
Biografia
Naixement2 abril 1905 Modifica el valor a Wikidata
Zernez (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 desembre 1990 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Coira (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Zúric Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata

Andrea Schorta (Zernez, Grisons, 2 d'abril de 1905 - Chur, 12 de desembre de 1990) fou un romanista suís, especialitzat en l'estudi del romanx.

Vida i obra[modifica]

Va estudiar filologia romànica a Zúric, París i Siena i es va doctorar el 1933 amb Jakob Jud a Zúric amb una tesi sobre la parla de Müstair. Des de 1925 havia esdevingut ajudant de Robert von Planta[1] i col·laborador del Rätisches Namenbuch fent inventari dels noms de lloc i de persona dels Grisons. De 1933 a 1939 fou secretari de la Lia Rumantscha. Una gran part de la seva vida (1935-1975), la passà com a redactor i cap de redacció del Dicziunari Rumantsch Grischun.

Va publicar nombrosos articles sobre història de la llengua i sobre toponímia del romanx. També va editar textos antics, particularment textos jurídics.[2]

La seva tasca va ser reconeguda amb el Premi de la Cultura dels Grisons (1977) i fou investit doctor honoris causa per les universitats de Berna (1964) i Innsbruck (1990).

Publicacions[modifica]

  • Robert von Planta (fundador) / Andrea Schorta: Rätisches Namenbuch. Berna, 1938-
  • Lautlehre der Mundart von Müstair (Münster, Kt. Graubünden). Mit ausblicken auf die sprachlichen Verhältnisse des inneren Münsterals, París, Droz, 1938 [publiació de la tesi doctoral]
  • Wie der Berg zu seinem Namen kam: kleines rätisches Namenbuch mit zweieinhalbtausend geographischen Namen Graubündens, Chur-Bottmingen/Basel 1988

Referències[modifica]

  1. Al castell de Fürstenau (Domleschg), com recorda a "Erinnerungen an Fürstenau" (Bündner Jahrbuch 1989, 9-33)
  2. Liver 743-44

Bibliografia[modifica]