Maria de Ventadorn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMaria de Ventadorn

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Marie de Ventadour Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XII Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1222 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciótrobairitz, escriptora, compositora, poetessa, mecenes Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica medieval i poesia trobadoresca Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEble V of Ventadorn (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsEble VI of Ventadorn (en) Tradueix, Bernard de Ventadour (en) Tradueix, Alesie de Ventadour (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesRamon III de Torèna (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Elia de Severac (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Maria de Ventadorn (o Maria de Turena) (darrera meitat del segle xii - morta el 1222) fou una noble, mecenes de trobadors i ella mateixa trobairitz occitana.

Vida[modifica]

Maria era una de les filles de Raimon II de Turena i Elisa de Severac. Fou la dona del vescomte Eble V de Ventadorn, que, al seu torn, era besnet de l'Ebolus Cantator (Eble II de Ventadorn, un dels primers trobadors, conegut per referències, però del qual no es conserva cap obra) i net d'Eble III, el protector de Bernart de Ventadorn. Així doncs, Maria formava part d'una família que tenia una relació molt estreta amb la cultura trobadoresca. El seu nom és esmentat per molts trobadors: Gaucelm Faidit, el monjo de Montaudon, Gausbert de Puicibot, Pons de Capduelh, Guiraut de Calanson, Bertran de Born.

Es conserven diverses variants d'una razó que explica l'origen de la tençó entre Maria de Ventadorn i Gui d'Ussel; en el cançoner H va acompanyada d'una miniatura que retrata la trobairitz.[1] La participació de Maria de Ventadorn en aquesta tençó és l'única poesia que se li coneix.

La razó explica essencialment que Gui havia deixat de cantar a causa d'un desengany amorós, cosa que entristia totes les dames i cavallers, i Maria l'incità a reprendre el trobar amb aquesta tençó, en què proposa el tema de la relació entre dama i el seu drutz. Aquest intercanvi data probablement dels darrers anys del segle xii (1196-1198).[2]

Obra[modifica]

  • (295,1=194,9)[3] Gui d'Uissel, be·m pesa de vos

Referències[modifica]

  1. Vegeu Riquer, Vidas y retratos, p. 102 o aquí: http://troubadours.byu.edu/Miniatures/Miniature%20295.htm
  2. Segons Bec, Chants d'amour..., p. 167
  3. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.

Bibliografia[modifica]

  • Pierre Bec, Chants d'amour des femmes-troubadours. París: Stock, 1995, pàg. 164-171.
  • Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle: Niemeyer, 1933 [Maria de Ventadorn és el número PC 295].
  • Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 259.
  • Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995, pàg. 102-104 [Reproducció de la vida-razó, amb traducció a l'espanyol i miniatura del cançoner H].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]