Trobairitz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Comtessa de Dia
Castelloza

Les trobairitz van ser poetes catalanes, valencianes, occitanes i nord-italianes del segle XII. Molt poques han estat estudiades o traduïdes en comparació amb els homes poetes contemporanis de la seva època, els trobadors. La cultura trobadoresca d'homes i dones va ser perseguida al principi del segle XIII amb la croada contra els i les albigeses.[1]

Són conegudes Azalais de Porcairagues, Castelloza o la Comtessa de Dia, però sovint només apareixen citades en revistes molt especialitzades. El primer estudi llarg que s'ha fet sobre elles pertany a Magda Bogin.

Les trobairitz eren dones força agosarades que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Dones que sabien de lletra i de música i competien amb els trobadors per ser bones "corteses", tot un exemple d'igualtat de sexes, a l'Edat Mitjana. Les trobairitz eren dones cultes a l'alta societat, en general senyores feudals. Al contrari dels trobadors, pels quals l'"amor cortés" era cantar a les dones dels seus amos per a fer-los indirectament la pilota, les trobairitz cantaven per al gut propi per la bellesa o directaments als seus estimats.

Les trobairitz varen dirigir, sense lleis, les qüestions amoroses de les corts. Es varen servir és la relació d'autoritat, que és diferent del poder. Les persones en conflicte o en crisis hi acudien perquè una trobadora reconeguda per la seva capacitat mediadora els ajudés a resoldre-ho. Ella estudiava la situació concreta, sospesava amb els possibles avantatges i inconvenients de la seva intervenció per als amants i per a ella, i si feia el cas, actuava per resoldre el cas.[2]

Algunes trobairitz[modifica | modifica el codi]

Vegeu tembé[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal dels Països Catalans

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Les trobadores. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 20 d'agost de 2013]. 
  2. Les trobadores Versió en català de María-Milagros Rivera Garretas, traduït del castellà per Núria Jornet. Publicat a la web de la Generalitat de Catalunya, Departament d'Acció Social i Ciutadania, Secció Cultura, Comunicació i TIC. 2009

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Les trobairitz, Classiques Catalanes, de Magda Bogin, ed. Horsori (català)
  • Las trovadoras, poetisas del amor cortés, de Marirí Martinengo, Madrid, Horas y horas, 1997. (occità) (castellà)