Iseut de Capio
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1190  |
| Mort | segle XIII |
| Activitat | |
| Ocupació | trobairitz, poetessa, compositora, escriptora |
| Moviment | Música medieval i poesia trobadoresca |
 | |
Iseut de Capio (cal pronunciar amb accent a la o final) (o Capion) (fl....primera meitat del s. XIII) fou una trobairitz occitana.
Vida[modifica]
En el cançoner H es conserva una razó que explica l'intercanvi de cobles entre Iseut i Almucs de Castelnau, cobles que s'insereixen en el mateix text; va acompanyada de dues miniatures que retraten les dues trobairitz.[1] La cobla atribuïda a Iseut és l'única peça que ens ha pervingut d'aquesta trobairitz. La razó explica que Iseut demanà a Almucs que perdonés Gui, senyor de Tornon i cavaller d'Iseut, que havia comès "una gran culpa" contra Almucs. Però Gui, tanmateix, no s'havia penedit ni demanat perdó. I, efectivament, tal com diu la razó, en la cobla Iseut insta Almucs a perdonar Gui.
La personalitat històrica d'Iseut no és ben coneguda. Provindria del castell de Chapieu (Castrum de Capione), sobre la ciutat de Mende (Losera, França). Fins a 1187, el castell pertanyia al bisbat de Mende i com que, a partir de 1250, la família dels Chapieu s'anomenà de Tournel, podem situar la trobairitz entre aquestes dues dates.
Obra[modifica]
- (253,1)[2] Dompna N'Almueis, si·us plages
Referències[modifica]
- ↑ Vegeu Riquer, Vidas y retratos, p. 222; o aquí per la de Iseut: http://troubadours.byu.edu/Miniatures/Miniature%20253.htm
- ↑ Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
Bibliografia[modifica]
- Clovis Brunel, Almois de Châteauneuf et Iseut de Chapieu, In: Annales du Midi 28 (1916), pàg. 462-471.
- Pierre Bec, Chants d'amour des femmes-troubadours. París: Stock, 1995, pàg. 121-124.
- Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Iseut de Capio és el número PC 253].
- Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 301.
- Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 222-223 [Reproducció de la razó, amb traducció a l'espanyol, i miniatures del cançoner H].