Azalais de Porcairagues

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Azalais de Porcairagues.

Azalais de Porcairagues, (també coneguda com a Azalaís o Azalaïs de Porcaragues) fou una trobairitz de finals del segle XII, que componia en occità, natural de Portiranhas, un poble situat a l'est de Béziers i uns 10 km al sud de Montpellier (Sud de França). Poques són les dades biogràfiques d'aquesta autora que ens han arribat: s'ha conservat una breu biografia, (titulada Vida) enmig de les seves composicions musicals, on no consten els anys en què va viure i morir, però s'esmenta que estivama Gui Guerrejat, fill de Guillem VII de Montpeller, a qui sembla que dedicà algunes de les seves composicions. Gui Guerrejat nasqué el 1135 i morí el 1179, la qual cosa permet si més no situar més acuradament l'autora:[1][2]

"N'Azalais de Porcarages si fo de l'encontrada de Monpeslher, gentils dòmna et ensenhada. Et enamorèt se d'En Gui Guerrejat, qu'èra fraire d'En Guilhem de Monpeslher. E la dòmna si sabia trobar, et fez de lui mantas bonas cansós"[3]

Avui en dia es considera que Porcairagues es correspon amb la localitat de Portiranhas, entre Agde i Besièrs, tot i que no sembla que formés part de les famílies nobles de l'indret. De fet, també se sap que passà gran part de la seva vida a Montpellier.

Un detall important sobre aquest personatge és que es tracta de la primera trobairitz de nom conegut. Tot i això, fins als nostres dies no ens ha arribat més que una cançó de 52 versos. La resta de la seva obra s'ha perdut. Malgrat tot, sembla que en la seva època va arribar a ser comparada a d'altres trobairitz com Beatritz de Dia, la Comtessa de Dia, o Castelloza.

La composició trobadoresca que ens ha arribat és un poema interessant, entre altres motius, per la frescor de la sensibilitat femenina, quan la dona, castament, parla de les relacions amoroses amb el seu amic i com aquestes van avançant. En concret en aquest poema parla del moment en què el cavaller i la dama han d'anar més enllà en la seva relació sense cedir ni un pas a la temptació. En el llenguatge de la "cortesia" trobadoresca aquest moment és l'"assaig". Aquesta prova de paciència enamorada, pot durar tant de temps com la dama desitgi, ja que l'home va prometre no oposar cap obstacle. És per això que com a cavaller ha de respectar aquests terminis. Tot i això en la composició no deixa de respirar una certa ambigüitat entre aquesta prova amorosa i el combat de la mateixa. Al capdavall un joc de rimes que embelleix encara més el poema. Aquesta cançó sembla que es va compondre després de la mort del trobardor Rimbaut d'Orange (cosí de Gui Guerrejat i gran amic d'Azalais de Porcairagues) esdevinguda el 1173.[4] A la tornada del poema sembla que menciona a Ermengarda de Narbona, mecenes i protectora d'Azalais.[5]


AR EM AL FREG TEMPS VENGUT

Ar em al freg temps vengut
que-l gels e-l neus e la fanha
e l'auzelet estan mut
qu'us de chantar non s'afranha
e son sec li ram pels plais
que flors ni folha no-i nais
ni rossinhols no-i crida
que am s'en mai me reissida.

Tant ai lo cor deceubut
per qu'eu soi a totz estranha 
e sai que l'om a perdut
mout plus tost que non gazanha 
e s'eu falh ab motz verais
d'Aurenga me moc l'esglais 
per qu'eu m'estauc esbaida
e-n pert solatz en partida. 

Domna met mout mal s'amor
que ab ric ome plaideia 
ab plus aut de vavassor
e s'ilh o fai ilh foleia 
car so ditz om en Velai
que ges per ricor non vai 
e domna que n'es chauzida
en tenc per envilanida.

Amic ai de gran valor
que sobre totz senhoreia 
e non a cor trichador
vas me que s'amor m'autreia 
eu dic que m'amors l'eschai
e cel que dis que non fai 
Deus li don mal'escarida
qu'eu m'en tenh fort per guerida.

Bels amics de bon talan
som ab vos totz jors en gatge 
cortez'e de bel semblan
sol no-m demandetz outratge 
tost en veirem a l'essai
qu'en vostre merce-m metrai 
vos m'avetz la fe plevida
que no-m demandetz falhida.

A Deu coman Bel Esgar
e plus la ciutat d'Aurenga 
e Gloriet'e-l Caslar
e lo senhor de Proensa 
e tot quan vol mon ben lai
e l'arc on son fag l'assai 
celui perdei qu'a ma vida
e-n serai totz jorns marrida. 

Joglar que avetz cor gai
ves Narbona portatz lai 
ma chanson ab la fenida
lei cui jois e jovens guida. 
ARA ARRIBEM AL TEMPS FRED.

Ara arribem al temps fred
el de les gebrades, de la neu i el fang.
Els ocellets no diuen res
ni s'apressen a cantar.
Les branques dels arbres són seques
ni flors ni fulles hi ha.
Ni el rossinyol refila
tant que m'agrada quan al maig em desperta.

Tinc el cor tan decebut
que semblo estrangera.
I sé que l'home es perd
més ràpidament que es guanya!
I si arruïnats amb paraules sinceres 
és que d'Orange em ve el dolor
ja que així entorpida
perdo en part la meva alegria.

Una dama col·loca molt malament el seu amor
quan un ric home li agrada.
Si ho fa més elevat que un vassall,
comet bogeria
ja que es diu així a Velay
que l'amor no va amb la riquesa
i la dama que ha estat escollida
ell la considera com degradada.

Tinc un amic de gran mèrit
que supera la resta de senyors
i no té el cor enganyós
envers mi, ja que em dóna el seu amor.
Dic que el meu amor li correspon
i a qualsevol diu que no ho faig.
Déu li dóna l'oportunitat
Ja que em porto bé i em protegeixo.

Bell amic, de bona gana
per sempre m'he compromès amb vós
cortesa i de formoses maneres
només si no em demanen res d'ultratjant.
Aviat tindrem la prova
ja que em posaré a mercè de vós
i em vau jurar per fe
que no em demanaríeu fallar.

A Déu recomano Bel Esgar
i més encara la ciutat d'Orange
i Gloriette i el castell i el senyor
de Provença
i tots aquells els que m'aprecien d'allà
i l'arc, on es va esdevenir el combat.
Vaig perdre el que té ma vida
i sempre restaré entristida.

Joglar que teniu al cor alegre
cap a Narbonne, emporteu-vos allà
la meva cançó, amb el final
després que l'alegria i la joventut us guien.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La Vida és el terme occità fet servir per descriure una breu biografia en prosa d'un trobador o trobairitz. Aquesta breu informació biogràfica acostumava a prececir les composicions d'un autor en els reculls manuscrits de poesia medieval (els anomenats Cançoners). Un altre assumpte és considerar l'autenticitat d'aquestes "vides". D'altra banda, en moltes ocasions aquestes "vides" anaven acompanyades de "razós" (petit escrit on es detallen les circumstàncies en què s'ha produït la composició del poema.
  2. Le Moyen age. Mille ans d'Histoire. Les troubadours
  3. N'Azalais de Porcairagues era de la regió de Montpellier, dama noble i formada. S'enamorà d'En Gui Guerrejat, que era germà de Guilhem de Montpellier. I la dama sabia compondre i va fer sobre ell moltes bones cançons.
  4. És per aquest motiu que hi ha qui ha tractat aquesta composició com un plany o planh, més que no pas una cançó.
  5. Aquestes dues referències han permès de datar històricament aquesta trobairitz a la segona meitat del segle XII.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]