Esquieu de Floyran
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIII  |
| Mort | segle XIV |
Esquieu de Floyran (segle XIII - segle XIV) va ser un prior de Montfaucon, una dependència de l'abadia de Sant Marçal de Llemotges.[1]
Originari de Besiers, va parlar falsament i desagradablement contra l'orde del Temple, i així es va convertir en un traïdor amb Guillaume Robert, Bernard Pelet i Gérard de Boyzol. Va ser empresonat.
Esquieu de Floyran hauria informat el rei Jaume II d'Aragó ja el 1305, i aquest li hauria promès una suma de diners si aconseguia demostrar el que deia.[2] Després es va dirigir al rei de França, Felip IV el Bell. Aquest, sense proves que cregués els fets més que el rei d'Aragó, va demanar, no obstant això, a Guillaume de Nogaret que comprovés aquesta informació.
El 1308 va escriure una carta al rei d'Aragó, Jaume II, on li recordava que quan el va visitar a Lleida a principis de 1305 havia donat informació sobre l'orde, demanant-li que mantingués el seu compromís i que pagués la suma de diners promesa.[2] El comandant de Payns Ponsard de Gizy, que va ser interrogat el 27 de novembre de 1309 com a part del judici a l'Orde del Temple, el cita com un dels principals delators.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Demurger 2008, p. 431
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Demurger 2008, p. 430
Bibliografia[modifica]
- Alain Demurger, Les Templiers, une chevalerie chrétienne au Moyen Âge, Paris, Seuil, col. « Points Histoire », 2008 (1a edició, 2005), 664 p., (ISBN 978-2-7578-1122-1) (francès)