Estany Llat

Infotaula de geografia físicaEstany Llat
Imatge
TipusLlac glacial Modifica el valor a Wikidata
Localització
PaísCatalunya Catalunya del Nord
Regió/prov.Alta Cerdanya
DesembocaduraLes Basses d'en Gombau
Map
 42° 33′ 45″ N, 1° 58′ 06″ E / 42.562525°N,1.968214°E / 42.562525; 1.968214
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Ciutats riberenquesAngostrina i Vilanova de les Escaldes
Dades i xifres
Altitud2.175,2 m

L'Estany Llat és un llac d'origen glacial del Massís del Carlit, dins del terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

L'Estany Llat

És a 2.175,2 metres d'altitud, a l'est[1] del Carlit, a la zona nord-est del terme al qual pertany, a ponent del Llac de la Bollosa i a llevant del Carlit. Pertany al conjunt d'estanys de la capçalera del Riu d'Angostrina, del qual és un dels inferiors, al sud-oest del bloc d'estanys. Per damunt seu té l'Estany de Sobirans, el de Trebens, el d'en Gombau, el del Castellar, l'Estany de les Dugues i l'Estany de Vallell i l'Estany Llong, i per dessota, les Basses d'en Gombau, cap al sud-oest, i l'Estany de la Comassa, l'Estany Sec, l'Estany del Viver i l'Estany Negre cap al sud-est. Els estanys inferiors al de les Dugues s'uneixen a les Basses d'en Gombau, d'on davalla cap al sud el Riu d'Angostrina, a través del Rec de l'Estany Llat.

Referències[modifica]

Notes[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «5 - Angostrina i Vilanova de les Escaldes». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. «El Capcir. Els Angles». A: Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Angostrina i Vilanova de les Escaldes». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.