Euskal Erakunde Herritarra
| Dades | |
|---|---|
| Ideologia política | Esquerra abertzale, esquerra revolucionària, alternativa KAS, dret d'autodeterminació |
| Història | |
| Fusió | Euskal Herriko Alderdi Sozialista (EHAS) Langile Abertzale Iraultzaileen Alderdia (LAIA) Euskal Iraultzarako Alderdia (EIA) Langile Abertzaleen Batzordeak (LAB) Langile Abertzale Komiteak (LAK) Partit Carlista d'Euskal Herria (EKA) Eusko Sozialistak (ES) Euskal Komunistak (EK) Organització Revolucionària de Treballadors (ORT) Partit del Treball d'Espanya (PTE) Partit Comunista d'Unificació (PCU) Euskadiko Mugimendu Komunista (EMK) Liga Komunista Iraultzailea (LKI) Lliga Comunista (LC) Organització d'Esquerra Comunista (OIC) |
| Creació | 28 de febrer de 1977 |
| Data de dissolució o abolició | abans de les eleccions generals espanyoles de 1977 |
Euskal Erakunde Herritarra (Organització Popular Basca, en basc; EEH) va ser un organisme electoral conjunt de l'oposició antifranquista que agrupava a l'esquerra abertzale i a gran part de l'esquerra revolucionària del País Basc.
Conegut anteriorment per Herrikoi,[1][2] es va crear el 28 de febrer de 1977 sobre la base dels plantejaments de «ruptura democràtica» que proposava l'Alternativa KAS i va tenir una vida molt efímera.[3] Entre altres qüestions, propugnava el restabliment de l'estatut d'autonomia i l'exercici del dret d'autodeterminació per part dels ciutadans bascos,[4] així com l'amnistia total per als delictes polítics i sindicals, el retorn dels exiliats i la supressió de les jurisdiccions especials i de la llei antiterrorista.[2]
Estava compost pels partits i sindicats integrants de la Koordinadora Abertzale Sozialista (EHAS, LAIA, EIA, LAB i LAK),[5] juntament amb EKA, ES, EK, ORT, PTE, PCU i EMK, a més de LKI (abans LCR-ETA VI), LC i OIC com a membres no compromesos amb la totalitat del programa.[3] Va tenir com a precedents altres organismes unitaris similars que, al seu torn, divergien de la Junta i la Plataforma,[6][7] com ho foren Herrikoi Batasuna,[8] Euskadiko Herrikoi Batzarra (EHB)[9] i Herrikoi Abertzale Indarren Koordinadora (HAIK).[10]
Davant la imminència de les primeres eleccions democràtiques a Espanya, Euskal Erakunde Herritarra es va reunir a l'abril de 1977 a la sala de juntes de l'Ajuntament de Bergara, assistint com a observadors representants de l'ESB-PSV, PSE-PSOE i PNB, a més de diversos alcaldes.[1]
Encara que la creació d'una coordinadora d'esquerra revolucionària no va ser possible, en part per la decisió adoptada per KAS de participar en aquests comicis només si s'acceptava l'amnistia i la legalització de tots els partits, finalment EIA es va desmarcar de KAS i va arribar a un acord amb EMK per conformar la coalició electoral Euskadiko Ezkerra.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Arozamena Ayala, Ainhoa. «Euskal Erakunde Herritarra», Enciclopedia Vasca Auñamendi.
- ↑ 2,0 2,1 «Herrikoi, organismo unitario», Diario 16, 16 de febrer de 1977.
- ↑ 3,0 3,1 Egido, José Antonio (1993). Viaje a la nada. Principio y fin de Euskadiko Ezkerra. Tafalla: Txalaparta. p. 30.
- ↑ Ceberio, Jesús. «Euskal Komunistak acudirá a las elecciones», El País, 18 de març de 1977.
- ↑ Idoyaga, Juan Manuel. «Millares de vascos llegan a la capital alavesa», Diario 16, 9 d'abril de 1977.
- ↑ Bruni, Luigi. ETA: historia política de una lucha armada. Tafalla: Txalaparta, 1987.
- ↑ Fernández Soldevilla, Gaizka «El nacionalismo vasco radical ante la transición española». Historia contemporánea, 35, 2007. Arxivat 2013-11-05 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-11-05. [Consulta: 28 desembre 2015].
- ↑ Casanova, Iker. ETA, 1958-2008. Medio siglo de historia. Tafalla: Txalaparta, 2007. «ETApm había apostado a principios de 1975 por la creación de un organismo denominado Herrikoi Batasuna, que agrupara primeramente a las fuerzas de la izquierda independentista y después planteara la coordinación con la izquierda estatal.»
- ↑ Fernández Soldevilla, Gaizka «De las armas al parlamento. Los orígenes de Euskadiko Ezkerra (1976-1977)». Pasado y memoria: Revista de historia contemporánea, 8, 2009. ISSN: 1579-3311. «el EHB, Euskadiko Herrikoi Batzarra (Asamblea Popular de Euskadi), nacido a finales de 1975 y desaparecido unos meses después por la hostilidad de ETAm y LAIA»
- ↑ Egaña, Iñaki. Diccionario histórico-político de Euskal Herria. Txalaparta. «un efímero organismo unitario llamado HAIK (Herrikoi Abertzale Indarren Koordinadora) del que formarían parte ETApm, LAB, EHAS, MCE, ORT y el Partido Carlista.»