Exemplum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un exemplum era el nom en que es designava en la literatura medieval a certs contes que s'utilitzaven per a il·lustrar una opinió, una sentència o ensenyar.[1] Normalment es solien incloure en els sermons, tot i podien anar sols, circulant de forma oral o escrita.

El seu origen es remunta a l’Antiguitat, però al segle XII, durant l’Edat Mitjana, aconsegueix el seu moment de màxima difusió i el seu ús s’estendrà fins ben arribat el segle XVIII.[2]

La seva funció és anàloga a la de la paràbola, ja que per una banda, s’usa la narrativa per fer entenedor i accessible un pensament, i per una altra banda es busca donar un reflex instructiu de com actuar correctament en la vida quotidiana.

L’origen dels exemples utilitzats podia ser de procedència molt diversa:  alguns provenien de textos religiosos i vides de sants; de textos de l’Antiguitat clàssica; altres eren exemples reals de fets històrics i una altra part eren extrets de la tradició dels relats orientals.

A partir del segle XII van aparèixer obres marc o col·leccions, com El Conde Lucanor, que tenien com a propòsit recollir i difondre els exempla més populars.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Estébanez Calderón, Demetrio. Diccionario de términos literarios. Madrid: Alianza, 1996, p. 393. ISBN 8420652512. 
  2. Zamora Calvo, María Jesús. El exemplum y la preceptiva medieval. Madrid: Centro Virtual Cervantes, 2009.