Extractor Soxhlet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació esquemàtica d'un extractor Soxhlet
1: Agitador
2: Matràs
3: Via de destil·lació
4: Didal
5: Sòlid
6: Sifó superior
7: Sortida del sifó
8: Adaptador d'expansió
9: Condensador
10: Entrada del circuit de refrigeració
11: Sortida del circuit de refrigeració

Un extractor Soxhlet és un aparell que permet fer extraccions d'una mostra sòlida amb un dissolvent líquid a reflux i en continu. Fou inventat el 1879 pel químic alemany Franz Ritter von Soxhlet.

L'extractor Soxklet consta de tres parts connectades:

  • En la part inferior hi ha un matràs on es posa el dissolvent.
  • En la part intermèdia hi ha un recipient on es col·loca la substància de la qual es vol extreure un dels seus components. Està connectat al matràs per dos tubs: Un tub que transporta el vapor, produït en escalfar el matràs, fins a la part superior del recipient. L'altre tub, més estret, surt de la part inferior, primer puja i després baixa fins al matràs formant un sifó.
  • En la part superior hi ha un refrigerant de reflux on condensen els vapors del dissolvent que cauran sobre la substància.

El seu funcionament es base en que a mesura que es continua escalfant el matràs inferior amb una manta calefactora, el component que es vol extreure (soluble en el dissolvent i menys volàtil que aquest) es va concentrant progressivament en el matràs inferior fins a extreure's en la seva totalitat.

Història[modifica | modifica el codi]

William B. Jensen assenyalà que el primer exemple d'un extractor continu és l'evidència arqueològica d'un extractor de Mesopotàmia d'aigua calenta per a la matèria orgànica que data d'aproximadament 3500 abans de Crist.[1] Abans de Franz von Soxhlet, el químic francès Anselme Payen també fou pioner en l'extracció contínua en la dècada de 1830.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jensen, William B.. (en anglès) Journal of Chemical Education, 1913 [Consulta: 26/8/2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]