Bureta
De Viquipèdia
La bureta és un instrument de laboratori que s'utilitza quan es vol afegir quantitats de líquids que es necessita controlar per utilitzar-lo en càlculs posteriors.
Un tub característic de bureta està dividit en dècimes de centímetres cúbics, de manera que no és apte per a mesures molt exactes. Les caracterísitques dels líquids poden fer que surtin pel forat inferior si són massa poc viscosos, com és el cas de bastants disolvents orgànics. Tambe, alguns líquids polars poden aderir-se a la paret de la bureta, formant una distorsió de les dades massa important per segons quins usos. Per això mateix no se solen utilitzar buretes de menys de 5 ml. I el límit superior se sol situar en els 50 ml.
La posició correcta per a manipular la bureta és subjectar-la sobre el suport de manera que es pugui veure l'escala graduada.
Per accionar la clau que allibera o tanca la sortida del líquid s'utilitza la mà esquerra, deixant la mà dreta lliure per a manipular el recipient sobre el que hagi de caure el líquid.
La vista no s'ha de fixar en la clau de la bureta, sinó en el nivell descendent del líquid. Enrasar la bureta és omplir-la de manera que la base del menisc format pel líquid coincideixi exactament amb el zero de la bureta.
[edita] Història
La història de la bureta és paral·lela a la de l'anàlisi volumètric. La primera va se desenvolupada per François Antoine Henri Descroizilles el 1791 i era com un cilindre graduat. El 1824 Louis Joseph Gay-Lussac va fer una versió millorada que incorporava un braç lateral, a més va encunyar els termes bureta i pipeta. Un gran avenç en la metodologia i popularització de l'anàlisi volumètric és degut a Karl Friedrich Mohr, que va redissenyar la bureta afegint una abraçadora i una terminació en punta a la part inferior. [1]
[edita] Referències
- ↑ Louis Rosenfeld. Four Centuries of Clinical Chemistry. CRC Press, 1999, p. 72-75.
