Dessecador
Un dessecador és un recipient de vidre que es pot tancar hermèticament i que s'empra per dessecar, o eliminar la humitat, de substàncies en els laboratoris.
Els volums dels dessecadors normalment oscil·len entre un litre fins els 14 litres.
Els dessecadors constent de dues parts: un recipient i una tapadora. El recipient està dividit en una part inferior on s'hi diposita una substància higroscòpica o dessecant. El més emprat és el clorur de calci, però també se'n empren d'altres: perclorat de magnesi, pentaòxid de fòsfor, sulfat de calci semihidratat o drierita, òxid de bari, òxid de calci, òxid d'alumini, gel de sílice, carbur de calci, àcid sulfúric) i una part superior on s'hi diposita, damunt una superfície de porcellana foradada, la mostra. L'aigua que s'evapora de la mostra és absorbida per l'agent dessecador eliminant-la de l'atmosfera interior del dessecador. Això provoca que se segueixi evaporant aigua de la mostra perquè no aconsegueix la saturació i, consequentment, que la substància que hom vol dessecadar perdi la humitat.
Per a augmentar l'eficàcia dels dessecadors alguns duen a la tapadora una clau que permet fer el buit a l'interior del dessecador.
Si bé els dessecadors tradicionalment s'han fabricat de vidre també es poden trobar dessecadors fabricats en materials plàstics o metàl·lics, principalment alumini, que als avantatges de la seva lleugeresa i duració uneixen les d'una major conductivitat calorífica que permet economitzar temps a l'hora de referdar les substàncies i els gresols fins a la temperatura ambient.[1]
Referències [modifica]
- ↑ Bermejo, F. Química Analítica general, Cuantitativa e Instrumental. Vol. I. 7ena (en castellà). Madrid: Paraninfo, 1991. ISBN 84-283-1809-3.