Fantcha

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFantcha

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt) Francelina Durão Almeida Modifica el valor a Wikidata
14 octubre 1965 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Mindelo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant Modifica el valor a Wikidata
GènereMorna Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: d78c7719-af77-4fd9-baa0-0d08c86858dc Songkick: 504556 Discogs: 454661 Allmusic: mn0000172423 Modifica el valor a Wikidata

Fantcha és el nom artístic de Francelina Durão Almeida (Mindelo, 1965), una cantant de música tradicional capverdenca, entre el morna i la coladeira.[1]

Biografia[modifica]

Canta des de la infantesa amb els seus dos germans que toquen la guitarra i el cavaquinho, un instrument brasiler de quatre cordes semblant a una petita guitarra. Als 10 anys, es va iniciar en el grup carnavalesc Flores de Mindelo, dirigit per Gregorio Goncalves, anomenat també Ti Goy.[2] Aquest la presenta en 1969 a Cesária Évora, amb qui fan amistat, i que ha facilitat el seu desenvolupament artístic fora de les seves illes natals: "Viure de la música no és possible a Cap Verd".[2][3]

El 1988 grava el seu primer disc, Boa Viagem, a Lisboa amb Bana, productor de música de Cap Verd des de Portugal. Després d'una gira conjuntament amb Cesária Évora, Fantcha decideix d'instal·lar-se a Nova York. Seguiren altres discos, 10 anys més tard, produïts per Lusafrica. Participà igualment al final dels anys 1990 i començament dels anys 2000 a concerts organitzats a París sobre la música de Cap Verd, gràcies al creixement d'aquesta música, durant alguns anys, i al seu mentor Cesaria Evora, i a l'èxit de la world music.[4][5]

Discografia[modifica]

  • Boa Viagem, (1988)[2]
  • Criolinha, (Lusafrica, 1997)[1]
  • Viva Mindelo, (Lusafrica, 2001)[1]
  • Amor Mar e Musica, (RB Rècords, 2009[6]
  • Love, sea and music, (2012[7])

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Clerfeuille, Sylvie. «Fantcha». Afrisson. Arxivat de l'original el 21 de maig 2016. [Consulta: 17 juliol 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 Daoudi, Bouziane «Ceux qui viennent du Cap-Vert saluent Cesaria». Libération, 28-04-2001 [Consulta: 17 juliol 2016].
  3. Sandrine Teixido, Cesaria Evora : la diva du Cap-Vert, Éd.
  4. «Paris. Ildo Lobo et Fantcha». Le Monde, 27-03-1998.
  5. Mortaigne, Véronique «Une Cesaria Evora, à son meilleur, unit Cap-Verdiens et Français». Le Monde, 02-05-2001 [Consulta: 17 juliol 2016].
  6. «“With Amor, Mar e Música I’m outlining a new beginning for my artistic career”». A Semana, 14-06-2009 [Consulta: 17 juliol 2016].
  7. Interview sur BBC News [1]

Enllaços externs[modifica]