Federico Requejo Avedillo
  | |||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1855 Bermillo de Sayago (província de Zamora) | ||||||||||||||
| Mort | 1914 (58/59 anys) | ||||||||||||||
 Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||||||
| 18 de febrer de 1889 – 29 de desembre de 1890 | |||||||||||||||
| Circumscripció | Villalpando | ||||||||||||||
| 12 de març de 1892 – 1 de juliol de 1895 | |||||||||||||||
| Circumscripció | Alcañices | ||||||||||||||
| 24 d'abril de 1896 – 5 de novembre de 1912 | |||||||||||||||
| Circumscripció | Bermillo de Sayago | ||||||||||||||
| Governador civil de la província de Madrid | |||||||||||||||
| 17 de novembre de 1909 – 15 de setembre de 1910 | |||||||||||||||
 Senador per dret propi | |||||||||||||||
| 26 d'octubre de 1912 – 3 de juny de 1915 | |||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||
| Ocupació | polític | ||||||||||||||
| |||||||||||||||
Federico Requejo Avedillo (Bermillo de Sayago, 19 de maig de 1854 - Alhama de Aragón, 3 de juny de 1915) va ser un polític espanyol de la restauració borbònica, impulsor de diverses obres de caràcter civil en la província de Zamora a cavall entre finals del segle xix i començaments del xx.
Biografia[modifica]
Va estudiar en el col·legi San Nicolás de Bari de Valladolid fins als 9 anys, en què va ingressar en l'institut de segon ensenyament de la seva província natal, Zamora, en el curs 1865-66. Va acabar els seus estudis de Batxillerat al juliol de l'any 1869. Al setembre del mateix any, comença a Madrid la carrera d'Enginyeria Agrònoma. En el curs 1875-76, acabat de llicenciar i amb tot just 20 anys, comença a treballar de Professor auxiliar de la Secció de Ciències de l'Institut de Zamora. Dos anys després ascendeix a l'ús de Catedràtic interí d'Agricultura en aquest Centre i en el 82 se'l nomena Catedràtic numerari aquesta assignatura.
Al mateix temps comença la seva carrera política, com a Secretari de les Juntes d'Agricultura de Zamora i Valladolid, i sent elegit com a Diputat a Corts. Així, en 1893 es trasllada a l'Institut San Isidro de Madrid per a la mateixa Càtedra d'Agricultura. Amb posterioritat, finalitzarà la seva carrera docent en l'Institut Cardenal Cisneros de la capital.[1][2]
En 1901 va manar construir a la ciutat de Zamora un edifici per a seu del ja existent Institut d'Ensenyament Secundari de Zamora, en el qual ell mateix va estudiar i va impartir docència, i li va donar el nom de Claudio Moyano, un altre zamorà il·lustre, qui fora el seu mentor en els inicis de la seva carrera política.
Entre els seus càrrecs polítics està haver estat diputat a Corts per Villalpando, Alcañices, Bermillo de Sayago,[3] va ser governador civil de Madrid i subsecretari d'Instrucció Pública i d'Hisenda i en 1914. Va ser president del Tribunal de Comptes, senador del Regne per dret propi[4] i conseller d'Instrucció Pública i Belles arts. La influència que posseeix en la política de l'època fa que la premsa de l'època li denomini «l'amo de Zamora».[5]
Homenatge post-mortem[modifica]
La ciutat de Zamora canvia de nom l'antic "Passeig de la Glorieta" en el seu honor, per a més tard denominar-lo "Passeig de Requejo". En el seu Bermillo de Sayago natal hi ha un bust de bronze just davant de l'Ajuntament.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Federico Requejo Avedillo, La Opinión de Zamora, 2 de novembre de 2009
- ↑ Catedráticos de agricultura a ceimes.cchs.csic.es
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Miguel Ángel Mateos Rodríguez, (1995), Zamora en la II República: comportamientos y actitudes de una sociedad tradicional : elecciones y partidos, 1931-1936, Instituto de Estudios Zamoranos "Florián de Ocampo", C.S.I.C.
- ↑ El centenario de la estatua de la Plaza de Bermillo a pueblosdesayago.com