Fernando Oliú

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFernando Oliú
Biografia
Naixement25 maig 1925 Modifica el valor a Wikidata
Uruguai Uruguai, Salto
Mort2 desembre 1983 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Uruguai Uruguai, Montevideo
Dades personals
FormacióUniversitat de la República Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat i polític.
PartitPartit Nacional
Família
CònjugeLina Carbonell

Fernando Oliú Chiazzaro (Salto, 25 de maig de 1925 - Montevideo, 2 de desembre de 1983) fou un advocat i polític uruguaià pertanyent al Partit Nacional.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer a Salto, al nord-oest de l'Uruguai. Graduat en Dret per la Universitat de la República el 1950, es va associar amb Jorge Giucci Urta, Elbio Jiménez Rimoldi i Julio Macedo Hontou.[2] També va treballar professionalment al BROU.[3]

Va ser militant del Partit Nacional, sector Herrerisme. Durant el segon col·legiat del seu partit va ser subsecretari del ministre d'Instrucció Pública Juan Pivel Devoto.

El 1971 va ser un dels primers a unir-se al nou moviment Per la Pàtria, convertint-se en un destacat dirigent. Durant l'època de la dictadura, al costat de Gonzalo Aguirre van ser secretaris del triumvirat clandestí format per Carlos Julio Pereyra, Dardo Ortiz i Mario Heber; i amb motiu de l'exili del líder Wilson Ferreira Aldunate va constituir un nexe de contacte fonamental.[4]

Amb motiu de les eleccions primàries de 1982, Oliú va idear la consigna "Endavant Amb Fe" (Adelante Con Fe) per a la sigla ACF que distingia a la llista que feia referència a Ferreira; i va resultar un èxit de propaganda, que va superar les restriccions del règim militar: la llista ACF va obtenir l'àmplia majoria dels vots nacionalistes, i fins i tot vots de l'esquerra.[5]

Va ser un dels ideòlegs de la Secretaria d'Assumptes Socials del Partit Nacional.[6]

Un any després, conjuntament amb Gonzalo Aguirre Ramírez i Juan Martín Posadas, van participar en les converses del Parque Hotel amb els militars.[7]

Referències[modifica]