Ferrando Eximénez d'Arenós

Ferrando Eximénez d'Arenós (o Ferran Eiximenis d'Arenós) (s. XIII-s. XIV) va ser un noble valencià del llinatge d'origen aragonès dels Arenós. Formà part de la Companyia Catalana d'Orient sent partidari del cabdillatge de Berenguer d'Entença i de Montcada. Després de l'assassinat d'aquest, el 1307, fou nomenat megaduc de l'imperi Bizantí.

Origens familiars

Fill de Blasco Eximénez d'Arenós i d'Alda Ferrandis Aba-Omahet, filla de Zayd Abu Zayd.

Matrimoni i descendents

Es casà amb la princesa Teodora, membre de la família imperial bizantina.

Biografia

El 6 de maig del 1301 vengué les seves possessions de Villamalur, Ayódar i Torralba i el 1303 s'uní a la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor.

Al servei de la Companyia Catalana d'Orient l'abandonà a causa de dissensions amb Roger de Flor l'hivern de 1303 i passà al servei del duc d'Atenes, Guy II de la Roche.

Reincorporat a la Companyia a capità almogàver va obtenir una gran victòria al setge de Màditos el 1306. Com a capità almogàvers, durant la rivalitat pel liderat de la Companyia entre Berenguer d'Entença i de Montcada i Bernat de Rocafort, va aliniar-se amb el primer, i després de la seva mort, va fugir a Constantinoble, on li fou concedida la dignitat de megaduc i es casà amb Teodora, princesa de la família imperial.

Bibliografia

• (castellà) Árbol genealógico de la familia Arenós
• (castellà) Biografia de Ferran Eiximenis d'Arenós
• Enciclopèdia Catalana: Ferran Eiximenis d'Arenós

Vegeu també

• Companyia Catalana d'Orient
• Comarques xurres