Ferran IV de Castella
Ferran IV de Castella, l'Emplaçat ( Sevilla 1285 - Jaén 1312 ), rei de Castella i rei de Lleó (1295-1312).
Taula de continguts |
Orígens familiars [modifica]
Fill del rei Sanç IV de Castella i Maria de Molina, i nét d'Alfons X el Savi.
Regència de Maria de Molina [modifica]
Maria de Molina, a la mort del rei Sanç, assumí la tutoria i la regència de l'infant Ferran, que llavors tenia nou anys. Ferran fou proclamat rei a Toledo el mateix any 1295 i la regència de la seva mare va durar fins el 1301.
Fou una regència difícil, marcada per lluites internes i rivalitats, principalment, de l'infant Joan de Castella, oncle del jove rei, i d'Alfons de la Cerda, nét d'Alfons X el Savi. Aquestos dos enemics aconseguiren el suport dels reis Alfons IV de Portugal, Jaume II el Just de Catalunya-Aragó, a canvi dels drets sobre el Regne de Múrcia[1] i Felip IV de França. Poc a poc i gràcies a les maniobres polítiques de Maria, aconseguí desarmar als enemics, per a mantenir la pau en el tron i poder lliurar-lo al seu fill en condicions favorables.
Ascens al tron [modifica]
El 1295 conquerí Gibraltar. Assolida ja la majoria d'edat, una de les decissions importants del nou rei fou l'acord de fronteres amb la Corona d'Aragó el 1304 mitjantçant la Sentència Arbitral de Torrelles, tot i que va aquest fou un conveni poc favorable per a Castella. Després volgué apaivagar les pretensions del seu cosí Alfons de la Cerda cedint-li privilegis en moltes vil·les i llocs. Més tard s'uní amb Jaume II el Just mitjançant el Tractat d'Alcalá de Henares per a la conquesta del Regne de Granada, però el pla resultà un fracàs.[2]
Núpcies i descendents [modifica]
El 1302 es casà a Valladolid amb Constança de Portugal, filla de Dionís I de Portugal i Elisabet d'Aragó. D'aquesta unió en nasqueren:
- La infanta Elionor de Castella (1307-1359), casada de facto el 1319 amb el príncep Jaume d'Aragó i el 1329 amb el germà d'aquest, Alfons IV d'Aragó.
- La infanta Constança de Castella (1308-1310).
- L'infant Alfons XI de Castella “el Just” (1311-1350), rei de Castella i rei de Lleó.
| Precedit per: Sanç IV |
Rei de Castella Rei de Lleó 1295–1312 |
Succeït per: Alfons XI |
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran IV de Castella |
- ↑ Masià i de Ros, Àngels. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso (en anglès). CSIC-Dpto. de Publicaciones, 1994, p. vol.1, p.67. ISBN 8400074459.
- ↑ (castellà) Juan de Mata Carriazo, En la frontera de Granada, p.161
