Font lambertiana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En física, una font lambertiana és una font que no irradia energia directament, sinó que la irradia per difusió. La radiació, en realitat, és emesa per una font primària que incideix sobre la font lambertiana, que irradia per difusió la radiació que incideix sobre aquesta.[1]

El concepte de font lambertiana és lleugerament diferent de superfície de Lambert perquè hi ha casos (com per exemple el marbre polit) en què la font lambertiana (de la reflexió difusa) no és la superfície sinó les partícules interiors; per tant, no es pot parlar de superfície lambertiana.

Exemples[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Keith R. McCloy. Resource Management Information Systems: Remote Sensing, GIS and Modelling, Second Edition. CRC Press, 1 de maig de 1995, p. 29–. ISBN 978-0-7484-0120-8. 
  2. Neil Gordon Alldrin. Models and Methods for Recovering Shape, Reflectance, and Illumination from Images. ProQuest, 2008, p. 42–. ISBN 978-0-549-73920-3. [Enllaç no actiu]
  3. Hannu Karttunen; Pekka Kröger; Heikki Oja Fundamental Astronomy. Springer Science & Business Media, 9 d'agost de 2007, p. 151–. ISBN 978-3-540-34144-4. 

Enllaços externs[modifica]