Fortalesa Lori Berd

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Fortalesa Lori Berd
Imatge
Dades
TipusFortalesa Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Materialpedra Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.516 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaLori Berd (Armènia) (en) Tradueix i Reis korikain de Lori Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 00′ 09″ N, 44° 25′ 52″ E / 41.002638°N,44.4312°E / 41.002638; 44.4312
Monument del patrimoni cultural a Armènia
Identificador7.44/12

La fortalesa Lori Berd (en armeni: Սև բերդ), és una fortalesa del segle X-XII situada a prop del poble de Lori Berd i a quatre quilòmetres de la localitat d'Estepanavan a la província de Lori d'Armènia. Va ser construïda per David Anholin entre 1005-1020. Més tard es va convertir a la capital del Regne de Lori l'any 1065.[1]

Història[modifica]

La fortalesa de Lori va ser situada en un territori delimitat per unes goles profundes entre els rius Mishan i Dzoraget. Fundada al segle X la ciutadella ocupava una superfície de 9 hectàrees i estava defensada per un poderós mur d'uns 200 metres de longitud, Al llarg de la seva muralla es trobaven rases plenes d'aigua. La porta d'entrada va ser erigida en la part nord-est del castell. La ciutat que envoltava la ciutadella, tenia aproximadament una superfície de 25 hectàrees i també es trobava voltada per murs, dels quals únicament es conserven restes dels fonaments.[1] També hi ha algunes restes de dos banys amb una canonada d'argila.[2] Es troba a 1.516 metres sobre el nivell del mar.

Des del mur exterior es van construir dos ponts cap a la ciutat sobre la gola del riu. Un d'ells ha estat restaurat i conservat, mentre que de l'altre únicament hi ha algunes restes.[2] Aquesta estructura d'un sol tram amb arc apuntat es va suavitzar en la part superior amb un petit arc que connecta ambdues corbes sense problemes importants.[1]

L'any 1238 la fortalesa de Lori va ser assetjada i capturada pels mongoles i despietadament saquejada. Durant els següents segles es va convertir en presa d'estrangers. La gent del poble la va deixar a poc a poc i al final del segle xviii, en l'emplaçament de la poderosa fortalesa no quedava més que un petit poble que al segle XX es va anar traslladant cap a l'oest de la ciutat antiga.[1]

En les excavacions realitzades a la ciutat a partir de 1966, s'han trobat objectes quotidians i eines que donen una idea de la història i cultura del lloc en l'edat mitjana.[1]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Крепость Лориберд». Webcitacion.org. Arxivat de l'original el 2016-10-23. [Consulta: 3 setembre 2016].
  2. 2,0 2,1 Kiesling, Brady «An Archaeological/Touristic Gazatteer and Map Set for the Historical Monuments of Armenia» (en anglès). Rediscovering Armenia [Erevan/Washington DC], pàg. 65-66. Arxivat de l'original el 2006-05-03 [Consulta: 3 setembre 2016].