Francisca de Pedraza

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancisca de Pedraza

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XVI Modifica el valor a Wikidata
Alcalá de Henares Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XVII Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódona de casa Modifica el valor a Wikidata

Francisca de Pedraza (Alcalá de Henares, segle XVI - segle XVII), òrfena humil que va sofrir violència de gènere i va aconseguir que la cort de justícia de la històrica Universitat d'Alcalà li ho reconegués, l'any 1624.[1]

Biografia[modifica]

La infància de Francisca de Pedraza, òrfena de pares[1], va transcórrer en el col·legi de donzelles del convent de Sant Joan de la Penitència, fundat a Alcalá de Henares per encàrrec del cardenal Cisneros a Gregorio Fernández, canonge de la Col·legiata dels Sants Justo i Pastor, l'any 1508. Va funcionar com a tal, i com a hospital de dones, fins a l'any 1884.[2]

L'any 1612, es casà Jerónimo de Jaras, membre d'una coneguda família propietària d'un negoci de béns immobles d'Alcalá.[3] Des del principi del matrimoni, Pedraza va patir violència de gènere, arribant a perdre un fill d'un cop de peu propinat pel seu marit estant embarassada.[4]

L'any 1614, va realitzar el seu primer intent de separació al fugir al convent de Sant Joan on demanà viure en domicilis separats.[3] Aquest intent, com els posteriors presentats a la justícia ordinària, van fracassar. Va ser llavors, l'any 1620 que es dirigí a la justícia eclesiàstica. Tot i les proves físiques i els nombrosos testimonis, només es requerí a Jaras que fos "bo, honest i considerat".[5]

Finalment, l'any 1624, Francisca aconsegueix que, durant la seva visita a Espanya, el nunci papal vegi el seu cas.[6] Monsignor Innocenzo Massimo havia estudiat tant Dret Canònic com Dret Civil, per la qual cosa recomana que plantegi la seva demanda a través de l'Audiència Escolàstica Universitària. Es fa càrrec el jove rector Álvaro d'Ayala, que en menys de tres mesos li concedeix una sentència de separació matrimonial, la devolució del seu dot i la meitat dels béns del matrimoni, a més d'una ordre d'allunyament erga omnes.[3]

Sentència de la Universitat d'Alcalá

Els rectors només estaven en el càrrec durant un any. Jaras va esperar un any per a recórrer la sentència però sense èxit, ja que el successor d'Ayala, Dionisio Pérez Manrique de Lara, va reafirmar-a.[7][4]

Premi Francisca de Pedraza contra la Violència de Gènere[modifica]

L'any 2016 l'Associació Francisca de Pedraza va crear el "Premi Francisca de Pedraza contra la violència de gènere". El jurat el componen representants de les institucions d'Alcalá de Henares (Universitat d'Alcalá, Ajuntament d'Alcalá, Col·legi d'Advocats d'Alcalá de Henares, Universitat Manuela Beltrán (Colòmbia), a més de persones i entitats expertes en violència de gènere i les persones o institucions guanyadores del premi en les seves diferents edicions. L'objectiu d'aquest premi és reconèixer i distingir a aquelles persones, col·lectius, entitats o institucions que destaquin en la prevenció i erradicació de la violència contra la dona.[8][9]

L'acte de lliurament dels Premis se celebra en el Paranimf de la Universitat d'Alcalá, pels volts del 25 de novembre, Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona. El bust que es lliura com a premi, va ser modelat per Pilar Vicente de Foronda l'any 2016. El certamen inicialment constava de dues categories: Premi i Diploma de reconeixement, però des de l'any 2019 s'incorpora una nova categoria que pretén reconèixer les accions directes que empreses i entitats del tercer sector realitzen respecte a l'ocupabilitat de les dones víctimes de violència de gènere.[10]

Reconeixements[modifica]

  • 2017: Placa dedicada al rector Álvaro de Ayala i a Francisca de Pedraza en el pati de Santo Tomás de Villanueva de la Universitat d'Alcalá.
  • 2021: Es posa el seu nom a un institut públic d'ensenyament secundari en Alcalá de Henares.[11]

Bibliografia[modifica]

  • Ruíz Rodríguez I, Bermejo Batanero F. Una Alcalaína frente a un mundo. El divorcio de Francisca de Pedraza. Yebes: Bornova; 2014. ISBN 978-84-937040-5-6
  • Ruíz Rodríguez I. Francisca de Pedraza. Mujer, esposa, madre.... maltratada. El divorcio de Francisca de Pedraza 1614-1624. Madrid: Dykinson; 2016. ISBN 978-84-9085-800-4
  • Del Mazo Revuelta A, Ruíz Rodríguez I. Francisca de Pedraza. Mujer y media: decir NO en la España del Siglo de Oro. Alcalá de Henares: Instituto Quevedo de las Artes del Humor de la Fundación General de la Universidad de Alcalá; 2018. ISBN 978-84-88754-77-6[12]
  • Ruiz Rodríguez, I. Francisca de Pedraza. O el triunfo de una mujer del Siglo de Oro frente a la violencia machista. Madrid: Dykinson; 2019. ISBN 978-84-1324-318-4

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Año 1624, primera condena por violencia de género» (en castellà), 05-05-2024. [Consulta: 8 maig 2024].
  2. ↑ «▷ San Juan de la Penitencia» (en castellà). [Consulta: 10 maig 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 v, Ana María «Alcalá, año 1624, primera sentencia de violencia de género de la historia: "La llama puta probada y otras muchas palabras feas"». , 18-03-2024 [Consulta: 18 març 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 Ruiz Rodríguez I. Francisca de Pedraza: divorcio y orden de alejamiento en 1624. El País. 12/05/2016.
  5. ↑ Pacheco A. Francisca de Pedraza, la mujer maltratada que se divorció hace 400 años. Broadly. 07/07/2016.
  6. ↑ v, Ana María «Alcalá, año 1624, primera sentencia de violencia de género de la historia: "La llama puta probada y otras muchas palabras feas"». , 18-03-2024 [Consulta: 18 març 2024].
  7. ↑ Riesco N. La maltratada de 1624 que sí ganó el pleito. El Mundo. 22/02/2015.
  8. ↑ «Fallo del jurado del ”I Premio Francisca de Pedraza contra la violencia de género” (2016). Institución de Estudios Complutenses. 27/10/2016.». Arxivat de l'original el 20 de diciembre de 2016. [Consulta: 6 diciembre 2016].
  9. ↑ IV Convocatoria del Premio “Francisca de Pedraza contra la Violencia de Género” (2019). Mujeres Progresistas de Alcalá de Henares. Consultado el 22/07/2019.
  10. ↑ Presentado el IV Premio Francisca de Pedraza contra la Violencia de Género. Dream Alcalá. 19/06/2019.
  11. ↑ IES Francisca de Pedraza. EducaMadrid. Consultado el 27/10/2022.
  12. ↑ Francisca de Pedraza. Mujer y media: Decir NO en la España del Siglo de Oro. Dream Alcalá. 27/11/2018.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francisca_de_Pedraza&oldid=33487002»