Francisco Serrano y Cuenca
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 gener 1776  Lopera (Província de Jaén) |
| Mort | 27 setembre 1840 (64 anys) Madrid |
 Capità general de Catalunya | |
| agost 1836 – 14 març 1837 ← Juan Antonio Aldama Irabien – Ramon de Meer i Kindelán → | |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 11 agost 1834 – 4 novembre 1837 Circumscripció electoral: Jaén | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, polític |
Francisco Serrano y Cuenca (Lopera, província de Jaén, 5 de gener del 1776 - Madrid, 27 de setembre de 1840) fou un militar liberal espanyol, pare de Francisco Serrano y Domínguez.[1] Va lluitar a la guerra del francès en la defensa de Cadis. Adoptà les idees liberals i fou perseguit per Ferran VII d'Espanya.[2] A la mort d'aquest fou ascendit a mariscal de camp de cavalleria, elegit diputat a Corts en 1834 i 1836 per Jaén[3] i lluità a Catalunya durant la primera guerra carlina. De 1836 a 1837 fou Capità general de Catalunya, i durant el seu mandat va idear la Junta d'Armament i Defensa de Barcelona per tal de defensar-la dels carlins, amb patrocini del banquer barceloní Jaume Safont.[4] Després fou comandant general de Huelva i membre del Tribunal Suprem de Guerra i Marina.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Francisco Serrano y Cuenca, geni.com
- ↑ Francisco Serrano Dominguez Arxivat 2018-11-01 a Wayback Machine. al web de la RAH
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ «Francisco Serrano y Cuenca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diego Caro Cancela (dir). Diccionario biográfico de parlamentarios de Andalucía, 1810-1869: H-Z. Centro de Estudios Andaluces, 2010, p. 517.