Gabriel Cañellas i Fons
 A Marivent el 1983 | |||||||||||
| Nom original | (es) Gabriel Cañellas Fons  | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||
| Naixement | 1941 Palma (Illes Balears) | ||||||||||
 1r President del Govern Balear | |||||||||||
| 10 de juny de 1983 – 2 d'agost de 1995 | |||||||||||
← President del Consell General Interinsular Francesc Tutzó Bennàsar | |||||||||||
| Dades personals | |||||||||||
| Nacionalitat | Espanyola | ||||||||||
| Formació | Universitat de Valladolid | ||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | Polític | ||||||||||
| Partit | Aliança Popular/Partit Popular de Balears | ||||||||||
| Membre de | |||||||||||
| |||||||||||
Gabriel Cañellas i Fons (Palma, 1941) fou el president del Govern de les Illes Balears des del 1983 al 1995, en un principi sota les sigles d'Alianza Popular, després amb la Coalició Popular i finalment amb el Partit Popular.
Va ser l'impulsor de l'anomenat canyellisme, regionalisme eminentment folklòric sense cap tipus de reivindicació nacional només defensant l'adaptació dels postulats o mesures estatals a la realitat illenca.[1]
Imputat pel conegut cas Túnel de Sóller per prevaricació en l'adjudicació de les obres del Túnel de Sóller. També se'l relacionà amb la fallida de la societat de valors Brokerval. Durant el seu mandat, diners provinents de l'empresa constructora d'Antonio Cuart serviren per finançar el PP a les Balears en les campanyes de 1989 (Eleccions Generals) i 1991 (Eleccions Locals i Autonòmiques) i per finançar la Fundació Illes Balears presidida pel mateix Gabriel Cañellas. Finalment la sentència del Tribunal Superior de Justicia de les Illes Balears donà per prescrit el provat delicte.[2]
El 1995 l'escàndol del túnel de Sóller força la dimissió de Cañellas, essent substituït per Cristòfol Soler com a president del Govern Balear. Soler en un primer moment seguí dins el canyellisme fins que al gener de 1996 s'apartà del corrent.
Referències
- ↑ «El cañellismo cañí» (en castellà). Diario de Mallorca, 07-03-2010. [Consulta: 24 desembre 2013].
- ↑ «El Supremo confirma que Cañellas cometió cohecho, pero el delito ha prescrito» (en castellà). El País, 16-12-1998. [Consulta: 20 març 2014].
Bibliografia
- La crisis del cañellismo: crónica de los meses más azarosos de la derecha balear. Res Publica Edicions. Eivissa, 1996. ISBN 8492188820.
- Conversa amb Gabriel Cañellas: l'amo en Biel. Gabriel Cañellas Fons, Jaume Sastre. Lleonard Muntaner, Editor, 2003. ISBN 849536090-X
Enllaços externs
- Bibliografia
- Biografia
PDF - Un article sobre l'aniversari de la presa de possessió de Gabriel Cañellas (castellà)
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: President del Consell Interinsular Francesc Tutzó Bennàsar |
President de les Illes Balears 1983–- 1995 |
Succeït per: Cristòfol Soler i Cladera |
