Gallissans
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle XVII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 568 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Cecília de Voltregà (Osona) | |||
| Localització | Ctra. BV-4602, km 3,5 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 23954 | |||
Gallissans[1] és una masia de Santa Cecília de Voltregà (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
És una masia de planta quadrada coberta a quatre vessants. La façana, orientada a ponent, està molt reformada però conserva la lliça que tanca els mas, per un cantó amb la capella de Sant Josep, i per l'altre amb els corrals.[2] A tramuntana hi ha un porxo que s'obre a nivell del primer pis.[2] A darrere i mirant vers llevant, sobre la carretera, hi ha una galeria amb arquets bessons a nivell del primer pis. És la vista més escaient de la casa, malgrat que es trobi envoltada per dependències agrícoles que dificulten molt la visibilitat.[2] Els materials constructius són pedra arrebossada i totxo vermellós a les galeries.[2]
La capella és un edifici religiós de nau única, sense absis i coberta a dues vessants. La façana, orientada a ponent, té un portal d'arc de mig punt amb un òcul quatrifoliat al damunt i un campanar petit d'espadanya corona el capcer, de forma triangular. El portal és un xic elevat i s'hi accedeix mitjançant uns graons. El mur de tramuntana de la nau és adossat al mas Gallissans, quedant també adossat a aquest la capçalera de la capella.[2] L'interior és decorat amb pintures i cobert amb volta quatripartita, i s'hi formen dos arcs torals.[2] El material constructiu bàsic és la pedra arrebossada, la qual, deixa lliures els elements de ressalt fets de pedra.[2]
L'estat de conservació és bo malgrat que hi hagi una acàcia que en privi la visibilitat.[2]
Història[modifica]
Mas d'antiga tradició que es degué salvar, segurament, de la gran crisi demogràfica del segle xiv i XV, que va reduir Santa Cecília de Voltregà a 11 o 12 famílies.[2] Fou un mas benestant, com es pot observar per les reformes i la capella. A la masoveria hi ha una data de la reforma del 1675. Avui està deshabitada.[2]
Al 1827 el mas fou reformat per Francisco o Franco Sentmartí, el qual va fer edificar també la capella. L'any 1844 es feu una altra reforma degut a les destrosses de la guerra del Francès.[2] En els darrers anys, s'han fet algunes reformes sense respectar massa l'antiga tipologia del mas.[2]
La capella, vinculada a la història del mas Gallissans, està dedicada a Sant Josep. Franco Senmartí, propietari del mas l'any 1885, la feu reconstruir amb motiu d'una pesta.[2]