Gani Mirzo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1968  (55/56 anys)Qamixli (Síria) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori Superior de Música del Liceu |
| Activitat | |
| Ocupació | artista |
Gani Mirzo (Qamixli, 1968) és un músic kurd establert a Barcelona des de 1993.
Nascut a Qamixli, ciutat de majoria kurda del nord-est de Síria, a la frontera amb Turquia, Gani Mirzo va fer els seus primers estudis musicals a Alep, on després ell mateix va ensenyar música.[1][2] A Alep va escoltar la música de Paco de Lucía El 1993 va viatjar a Europa i el 1994, en el Conservatori del Liceu de Barcelona va començar a investigar sobre el flamenc amb l'ajut del professor Manuel Granados[1] i hi va trobar similituds amb molts elements de la tradició oriental de la música àrab.[3] Tocava l'ud, (el llaüt oriental), que es toca amb pua, i a mesura que va anar estudiant la guitarra flamenca va passar a tocar l'ud amb les mans.[4]
El 1995 va fundar el seu propi grup, que ha experimentat en la fusió de la música kurda i oriental amb el flamenc i el jazz.[1]
El 2014 va presentar a l'Auditori de Barcelona el disc Camp Domiz, que va dedicar al camp de refugiats Domiz del Kurdistan iraquià. Després d'una visita a aquell camp, on hi ha refugiada part de la seva família i persones que coneixia de la seva ciutat, Mirzo va decidir fer el disc i destinar-ne els beneficis a ajuda humanitària.[5]
A finals de 2017 va començar una col·laboració amb l'ONG Músics Sense Fronteres per desenvolupar un projecte de recollida d'instruments musicals per dur-los a Síria, a les escoles de música, per tal que, a través de la música, la mainada i altres estudiants oblidin els horrors de la guerra. El 1918 se'n va fer el primer lliurament, amb de més d'una tona d'instruments i accessoris musicals.[6]
És autor de la banda sonora original de diversos documentals, com ara Activistas en Iraq i Vendetta Song.[7]
Gani Mirzo va crear una fundació (Mirzo Music Foundation) amb l'objectiu de «contribuir a donar esperança a persones que han patit greument les conseqüències de la guerra».[8] El 2018, Fahad Herbo, un músic yazidita que també vivia exiliat, va assabentar-se que Gani Mirzo havia dut instruments musical als camps de refugiats kurds i s'hi va posar en contacte. El 2021, en el poble de Xana Sore, en una zona que havia quedat en ruïnes i on moltes famílies començaven a retornar des de camps de refugiats, van posar en marxa una escola de música per a la mainada, amb instruments duts des de Barcelona.[9]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Solidaridad con Siria en el auditorio con la música de Gani Mirzo Quartet» (en castellà), 02-05-2018. [Consulta: 6 octubre 2020].
- ↑ Di Stefano Pironti, Alexandra. «Gani Mirzo: Music from the Heartache of Domiz» (en anglès). Rûdaw, 10-05-2014. [Consulta: 7 octubre 2020].
- ↑ Gómez Muns, Rubén «I Simposio Internacional de Flamenco y Música Árabe». Cuadernos de Etnomusicología, 5, pàg. 7-9. ISSN: 2014-4660.
- ↑ Enderrock.cat. «Gani Mirzo, l'ud evolucionat | Enderrock.cat». [Consulta: 7 octubre 2020].
- ↑ «Gani Mirzo toca per Síria i el poble kurd — IEMed», 09-05-2014. [Consulta: 7 octubre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Radiobanda. «MÚSICOS SIN FRONTERAS CON LA INFANCIA» (en castellà), 15-02-2019. [Consulta: 7 octubre 2020].
- ↑ «Gani Mirzo», CCCB. [Consulta: 21 novembre 2022].
- ↑ «La Fundación» (en castellà). Mirzo Music Foundation. [Consulta: 29 agost 2021].
- ↑ Tosco, Pablo; Roth, Migue. «El Fahad i el retorn yazidita». ARA, 24-07-2021. [Consulta: 29 agost 2021].
Enllaços externs[modifica]
- Gani Mirzo, vídeo del programa "Tot un món" de TV3 sobre diversitat cultural i immigració.
- Harmonies per després de la guerra, documental de Pablo Tosco i Miguel Roth, emès en el programa Latituds, del Canal 33.