Gasteròpode

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gasteròpodes
Caragol de Borgonya, Helix pomatia
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Mollusca
Linnaeus, 1758
Classe: Gastropoda
Cuvier, 1797
Subclasses
Anatomia dels gastròpodes 1- closca 2- fetge 3- pulmó 4- anus 5- porus respiratori 6- ull 7- tentacle 8- ganglis cerebrals 9- conducte salival 10- boca 11- pap 12- glàndula salival 13- porus genital 14- penis 15- vagina 16- glàndula mucosa 17- oviducte 18- sac de darts 19- peu 20- estómac 21- ronyó 22- mantell 23- cor 24- vasos deferents

Els gasteròpodes o gastròpodes (Gastropoda) constitueixen el grup més important dels mol·luscs. Presenten àrea cefàlica (cap), un peu musculós ventral i una closca dorsal (que es pot veure reduïda o suprimida en els gasteròpodes més evolucionats); a més a més, quan són larves, pateixen el fenomen de torsió, que és el gir de la massa visceral sobre el peu i el cap.

N'existeixen aproximadament unes 50.000 espècies descrites. És l'únic grup de mol·luscs que ha colonitzat el medi terrestre.

Es poden trobar en quasi tots els tipus d'ambients (fins i tot deserts). Es coneixen com a caragols, llebres de mar, llimacs terrestres i marins o pagellides.

Les closques buides dels gasteròpodes poden ser ocupades per exemplars de bernat ermità.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Els gasteròpodes, igual que totes les espècies que formen part del fílum dels mol·luscs, tenen el mantell, l'epidermis dorsal del mol·lusc.[1] El mantell pot segregar la closca. També presenten la ràdula, un òrgan situat a la boca de l'animal amb multitud de dents que utilitza per raspar l'aliment i com a cinta transportadora per portar-lo al interior de l'aparell digestiu.[1]

Una característica pròpia dels gasteròpodes és la torsió. És un fenomen que mou la cavitat del mantell. En la torsió es produeix un canvi en la posició dels òrgans (els drets passen al cantó esquerre i viceversa), les connexions nervioses queden en forma de vuit i l'anus passa a desembocar a sobre les brànquies. Això provoca la contaminació d'aquestes brànquies, cosa que ha provocat sorpresa entre els zoòlegs, ja que aquest procés, tot i les desavantatges que conté, ha estat seleccionat per la selecció natural.[2]

Una altra característica exclusiva d'aquesta classe és l'enrotllament. Aquest fenomen consisteix en un allargament i una espiralització de la massa visceral. Igual que la torsió, es produeix en la fase larvària, però s'ha vist que és un procés independent de la torsió, ja que, com demostren els registres fòssils, l'enrotllament es va originar abans que la torsió.[2]

Hàbitats alimentaris[modifica | modifica el codi]

Els hàbitats alimentaris dels gasteròpodes són molt variats. La majoria són herbívors, però també es troben espècies carnívores, carronyeres i fins i tot de paràsites, entre d'altres. Independentment del tipus d'alimentació, tots els gasteròpodes utilitzen la ràdula per a aquest procés.[3]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Els gasteròpodes són hermafrodites. Algunes espècies presenten els dos sexes de manera seqüencial (primer són mascles i després són femelles) i altres, com els cargols terrestres, presenten els dos sexes simultàniament. La fecundació és interna. Això vol dir que quan ponen ous ell mateix els cuida.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Els tipus més reconeguts i apreciats en gastronomia són el caragol bover, el caragol cristià, la vaqueta, el caragol de Borgonya, el cargol punxenc, etc. El cargol gegant de Ghana, el cargol més gros que es coneix, també és comestible.

Molts gasteròpodes marins són també comestibles com els anomenats cargols de punxes o el Cymbium olla molt apreciat al Senegal.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gasteròpode Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Mol·lusc». [Consulta: 23-03-2011]. (castellà)
  2. 2,0 2,1 Hickman, Cleveland; Roberts L, Larson A. Principios Integrales de Zoologia, 9ªedición. McGraw-Hill, 1994. ISBN :84-486-0072-X [Consulta: 23 març 2011].  (castellà)
  3. «Alimentació». [Consulta: 23-03-2011]. (castellà)