Geoffroea decorticans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGeoffroea decorticans Modifica el valor a Wikidata

Geoffroea decorticans en flor.
Estat de conservació
Risc mínim
UICN62502 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuDalbergieae
GènereGeoffroea
EspècieGeoffroea decorticans Modifica el valor a Wikidata
(Gill. ex Hook. i Arn.) Burkart 1949
Nomenclatura
Sinònims
  • Gourliea chilensis Clos
  • Geoffroea spinosa M. de Moussy
  • Gourliea decorticata Walp.
  • Lucuma spinosa Molina
  • Gourliea decorticans Hook. & Arn.
  • Gourliea spinosa Skeels[1]
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Il·lustració de les característiques de l'espècie
Detall de la flor

Geoffroea decorticans és un arbre de la família de les lleguminoses d'escorça verd groguenca i fruit dolç i comestible. Arriba a mesurar de 3 a 10 m d'alçada, amb un tronc que pot superar els 40 cm de diàmetre, l'escorça del qual es desprèn longitudinalment en faixes irregulars per sota de les quals apareix la nova escorça verda. La seva fusta mitjanament pesada és apta per a fusteria, i com a carbó i llenya.

És un arbre característic de terrenys àrids i desèrtics, i que es distribueix des de nivell del mar fins als 2.300 m. Creix en grups densos d'individus, formant masses boscoses, juntament amb Prosopis chilensis, gairebé impenetrables. Però també és possible trobar-lo formant colònies d'aquest mateix arbre, però en formes més arbustives, pel fet que tot sovint aquest arbre rebrota des de la base adoptant així forma arbustiva. Se'l pot trobar formant oasis o en riberes als deserts, com al desert d'Atacama. Durant molts anys, s'han recol·lectat els fruits i explotat la fusta d'aquests bosquets, la qual cosa ha provocat la destrucció dels boscos originaris.

Distribució[modifica]

Es distribueix en una àmplia regió abastant principalment Argentina (al nord-oest argentí, Regió de Cuyo, Formosa, província de la Rioja, Chaco, Córdoba, La Pampa, Corrientes, Entre Ríos, Buenos Aires, Río Negro, Santiago del Estero i Tucumán), i estenent-se cap al nord de Xile (de la Regió d'Arica i Parinacota a la de Coquimbo), al Chaco bolivià i a l'oest de l'Uruguai, a més de grans rogles a sud del Perú, particularment en la reserva de Paracas.

Referències[modifica]

  1. «Geoffroea decorticans» a EOL. Data consulta: 23 de gener de 2014.