Ghassan Salhab
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 maig 1958 (65 anys) Dakar |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, productor de cinema, guionista |
| Representat per | Video Data Bank |
| Lloc web | ghassansalhab.com |
    | |
Ghassan Salhab (àrab: غسان سلهب, Ḡassān Salhab) (Dakar, 4 de maig de 1958) és un director de cinema, guionista i productor nascut al Senegal i nacionalitzat libanès, reconegut especialment per les pel·lícules Terra incognita (2002), The Last Man (2006) i The Key (2007).[1] Durant tota la seva carrera ha produït pel·lícules de caràcter no comercial en les quals retrata la problemàtica social del seu país.[2]
Carrera[modifica]
Salhab va néixer en Dakar, Senegal, fill de pares libanesos que degueren emigrar al país africà a causa de la violència al seu país.[3] A més de fer les seves pròpies pel·lícules, Salhab col·labora en diversos escenaris al Líban i a França, i ensenya cinema en institucions com l'ALBA i la USJ. Ha dirigit cinc llargmetratges: Beyrouth Fantome,[4] Terra Incognita,[5] The Last Man, The Mountain i The Valley.[6][7] També ha realitzat nombrosos curtmetratges, migmetratges i vídeos, entre ells: Posthume, Narcisse Perdu, My Living Body, My Dead Body, La Rose de Personne, Afrique Fantome i Apres la Mort. Ha publicat, a més, textos i articles en diverses revistes.[1]
Actualitat[modifica]
En 2016 va ser estrenada la pel·lícula Heber sini, un documental de 55 minuts basat en la pròpia vida i experiències del director.[8][9] En 2018, el director va ser homenatjat en l'edició número 21 del Festival Internacional de Cinema de Guanajuato a Mèxic, on va confessar que la seva passió pel cinema l'impulsa a continuar creant pel·lícules no comercials.[2]
Filmografia[modifica]
- La clef (1986)
- Aprés la mort (1991)
- L’autre (1991)
- Afrique fantôme (1994)
- Beyrouth Fantôme (1998)
- De la séduction (1999)
- La Rose de personne (2000)
- Baalbeck (2000)
- Terra incognita (2002)
- Mon corps vivant, mon corps mort (2003)
- Narcisse perdu (2004)
- Brêve rencontre avec Jean-Luc Godard, ou le cinéma comme métaphore (2005)
- The Last Man (2006)
- Temps mort (2006)
- Posthume (2007)
- 1958 (2009)
- The Mountain (2010)
- The Valley (2014)
- Chinese Ink (2016)[10]
Premis i reconeixements[modifica]
| Premi | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| Festival de Cinema d'Abu Dhabi | Millor director | Al-Wadi | Guanyador |
| Millor guió | Al-Wadi | Nominat | |
| Festival de Cine de Canes | Premi Un Certain Regard | Terra incognita | Nominat |
| Festival de Cinema de Friburg | Premi FIPRESCI | Al-Wadi | Guanyador |
| Grand Prix | Al-Wadi | Nominat | |
| Festival de Cinema de Locarno | Pardo d’Oro | Atlal | Nominat |
| Festival de Cinema de Torí | Premi de la ciutat de Torí | Atlal | Nominat |
| Festival de Cinema de Nantes | Millor banda sonora | Ashbah Beyrouth | Guanyador |
| Golden Montgolfiere | Ashbah Beyrouth | Nominat | |
| Festival de Cinema de Tribeca | Premi del jurat | Atlal | Nominat |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Salhab, Ghassan Arxivat 2016-10-12 a Wayback Machine. Biografía en Berliner. Consultado el 18 de diciembre de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 El director libanés Ghassan Salhab, recibe un homenaje en la 31 edición del Festival Internacional de Cine en Guanajuato Proceso.com.mx. Consultado el 18 de diciembre de 2018.
- ↑ Ghassan Salhab, cinéaste : « Au Liban, on n’est jamais tranquille » Le Monde. Consultado el 19 de diciembre de 2018.
- ↑ Beyrouth Fantôme, A Feature film by Ghassan Salhab UniFrance. Consultado el 18 de diciembre de 2018.
- ↑ TERRA INCOGNITA (2002) Rotten Tomatoes. Consultado el 18 de diciembre de 2018.
- ↑ 'The Valley' ('Al-Wadi'): Toronto Review Hollywood Reporter. Consultado el 18 de desembre de 2018.
- ↑ « La Vallée » : un « eastern » antonionien dans la plaine de la Bekaa Le Monde. Consultat el 18 de desembre de 2018.
- ↑ Heber sini Ficha en Filmaffinity. Consultado el 18 de diciembre de 2018.
- ↑ Chinese Ink (Heber sini) Directed by Ghassan Salhab Festival Scope. Consultado el 18 de diciembre de 2018.
- ↑ «L’ENCRE DE CHINE / CHINESE INK / HEBER SINI». FID Marseille, 2016. [Consulta: 26 febrer 2018].