Gilberto Parlotti
 Parlotti amb la Tomos 50 cap al 1970  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 setembre 1940 Zero Branco (Itàlia) |
| Mort | 9 juny 1972 (31 anys) Illa de Man |
| Causa de mort | Accident de motocicleta i caiguda accidental |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de motociclisme |
| Esport | motociclisme |
| Carrera esportiva | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nacionalitat |  Itàlia | ||||||||||||
| Temporades | 1969–1972 | ||||||||||||
| Equips | Benelli, Derbi, Ducati, Morbidelli, Morini, Tomos | ||||||||||||
| Palmarès en velocitat | |||||||||||||
| |||||||||||||
| C. d'Itàlia 50cc | 2 (1969-1970) | ||||||||||||
| C. d'Itàlia 125cc | 1 (1971) | ||||||||||||
Gilberto Parlotti (Zero Branco, 17 de setembre de 1940 - Illa de Man, 9 de juny de 1972) fou un pilot de motociclisme italià que va competir al campionat del món entre 1969 i 1972. Va córrer amb els equips de fàbrica de Benelli, Derbi, Morbidelli i Tomos.
Parlotti va guanyar tres campionats d'Itàlia consecutius de 1969 a 1971, els dos primers amb la Tomos 50 i el darrer amb la Morbidelli 125. La temporada de 1972, havent guanyat les dues primeres curses de 125cc del campionat (els Grans Premis d'Alemanya i França), Parlotti va decidir de participar al TT de l'illa de Man per tal d'aprofitar l'absència en aquella prova del seu principal rival al campionat, Angel Nieto.[1][2] Mentre anava primer a la segona volta de la cursa Ultra-Lightweight TT (125cc), celebrada sota una pluja intensa, Parlotti es va estavellar amb la seva Morbidelli al tram Verandah de la carretera A18 Mountain Road i es va morir a causa de les ferides ocasionades.[3]
La mort de Gilberto Parlotti va ajudar a posar punt final al TT de l'illa de Man com a prova puntuable per al campionat del món. Després de la seva mort, el seu íntim amic Giacomo Agostini va anunciar que no hi tornaria a córrer perquè el considerava massa poc segur.[2] En aquells moments, el TT era la cursa més prestigiosa del mundial. Altres pilots destacats van secundar el boicot d'Agostini i el 1976, el TT va ser eliminat del calendari del campionat. A partir de 1973, qualsevol condició meteorològica que no permetés l'enlairament d'un helicòpter de rescat va ser motiu d'endarreriment o cancel·lació de l'inici de la cursa en qualsevol de les categories en què es corre el TT de l'illa de Man.[4]
Resultats al Mundial de motociclisme[modifica]
Font:[5]
Barem de puntuació de 1969 a 1987:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| Punts | 15 | 12 | 10 | 8 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)
| Any | Categoria | Equip | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | Punts | Posició | Victòries |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1969 | 50cc | Tomos | ESP 4 |
GER 5 |
FRA 4 |
IOM - |
NED 8 |
BEL 16 |
DDR 9 |
CZE 7 |
FIN - |
ULS - |
NAT - |
YUG - |
31 | 6è | 0 | |
| 250cc | Benelli | ESP - |
GER - |
FRA - |
IOM - |
NED - |
BEL - |
DDR - |
CZE - |
FIN - |
ULS - |
NAT - |
YUG 2 |
12 | 15è | 0 | ||
| 1970 | 50cc | Tomos | GER 3 |
FRA Ret |
YUG - |
IOM - |
NED 6 |
BEL - |
DDR - |
FIN - |
ULS - |
NAT - |
ESP - |
15 | 9è | 0 | ||
| 125cc | Morbidelli | GER - |
YUG - |
IOM - |
NED - |
DDR - |
CZE 1 |
FIN - |
ULS - |
NAT Ret |
ESP - |
15 | 11è | 1 | ||||
| 1971 | 50cc | Derbi | AUT - |
GER - |
IOM - |
NED - |
BEL - |
DDR - |
SWE - |
FIN 2 |
ULS - |
NAT 3 |
ESP Ret |
22 | 8è | 0 | ||
| 125cc | Morbidelli | AUT 2 |
GER 2 |
IOM - |
NED Ret |
BEL Ret |
DDR Ret |
CZE Ret |
SWE DNQ |
FIN - |
ULS - |
NAT 1 |
ESP Ret |
39 | 8è | 1 | ||
| 1972 | 125cc | Morbidelli | GER 1 |
FRA 1 |
AUT 2 |
NAT 3 |
IOM Ret |
YUG - |
NED - |
BEL - |
DDR - |
CZE - |
SWE - |
FIN - |
ESP - |
52 | 5è | 2 |
Referències[modifica]
- ↑ Harris, Nick. Motocourse History of the Isle of Man Tourist Trophy Races 1907–1989 (en anglès). Hazelton Publishing, 1990, p. 148. ISBN 0-905138-71-6.
- ↑ 2,0 2,1 Vignati, Alejandro. «Santiago Herrero, otra víctima del Tourist Trophy». A: Motociclismo (en castellà). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1972, p. 48. ISBN 84-01-70016-7.
- ↑ (en anglès) Mona's Herald, 13-06-1972, pàg. 4.
- ↑ Walker, Mick. Mick Walker's Italian Racing Motorcycles. Redline Books, 1999, p. 147. ISBN 0-9531311-1-4.
- ↑ «Rider Statistics – Gilberto Parlotti» (en anglès). MotoGP.com. [Consulta: 5 setembre 2008].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gilberto Parlotti |